¡Que tanquin Malta!

Alça el PP amb la dreta, en relació amb Catalunya i la Generalitat, un garrot més gran que el de l'as de bastons, mentre mig amaga amb l'altra una pastanaga tan minúscula, pansida i estovada que podria passar per un xiclet mastegat. Si t'acovardeixes, vés a saber què obtindràs i quan. Si hi plantes cara, els teus funcionaris deixaran de cobrar, amb el risc que et deixin de votar. El principi general de la legislatura, des del punt vista dels catalans i del seu Govern, és el següent: t'hi posis com t'hi posis, te la clavaran. En el fons i a la pràctica, si ens fixem en les possibles conseqüències, ningú és capaç de predir un resultat menys dolent si en lloc delnodeJosep Antoni Duran Lleidaa la investidura, CiU hagués optat per l'abstenció.

En aquest context, sorprenen, no les paraules del consellerAndreu Mas-Colellsobre el pactattancament de caixes català, sinó el ressò que han obtingut, com si fos imaginable interpretar-lo en un sentit que no sigui irònic. Vegem, si no, qui té la caixa. El Govern que la tanca una vegada i una altra, primer amb els 1.500 opinables, i després amb els 759 que ha deixat d'abonar malgrat estar pressupostats.

I és que la caixa dels impostos que paguem és a Madrid, no a Catalunya, i es tanca contra la llei, amb burla de la justícia i l'equitat, sense que es produeixi el més mínim daltabaix. No som propietaris de la pròpia riquesa, i n'administrem una mínima part, la que ens concedeixen els amos de la caixa amb una interpretació variable i arbitrària de les normes i els acords. D'aquí vénen aquells mals.

Notícies relacionades

Crònica d’una presó incondicional

Sense telèfon, sense diners, sense llit fix

En tan nefastes circumstàncies, sorprèn que el PP de Catalunya insisteixi una vegada i una altra a tancar les anomenadesambaixadescatalanes. A Presidència ja les han retallat (i a l'Institut Ramon Llull han reduït els lectorats de català al món). Ara bé, entre desmantellar les modestes i útils delegacions catalanes de Nova York, París i una colla de llocs de primer ordre, com reclama el PP des del seu nacionalisme assimilacionista, i tancar o reduir al mínim imprescindible la molt sumptuosa mansió de l'ambaixada espanyola, posem per cas a Malta, segur que una elecció racional no dubtaria a mantenir la representació novaiorquesa. La palla i la biga.

He estat a l'ambaixada espanyola de Malta, i en moltes altres, i he conegut ambaixadors que disposen de tota la parafernàlia, viuen com marquesos, es gasten els nostres diners en festes i convits i, al damunt, es dediquen a maleir el seu ministre i lamentar-se del seu exili i de la poca feina que tenen. Els asseguro que seria més útil una ambaixada a Perpinyà. ¿Que tanquem Nova York? ¡Primer que tanquin Malta! I cinquanta més com Malta.