DELICTES CONTRA LES INSTITUCIONS DE L'ESTAT

Els quatre detinguts per les agressions del Parlament, citats el dijous davant l'Audiència Nacional

Els arrestats queden en llibertat després de negar-se a declarar a la comissaria de Sants-Montjuïc

Els Mossos inicien el degoteig de detencions dels implicats en l'assetjament a diputats davant el parc de la Ciutadella

Centenars d’indignats, a les portes del Parlament, el 15 de juny.

Centenars d’indignats, a les portes del Parlament, el 15 de juny. / FERRAN NADEU

1
Es llegeix en minuts
ANTONIO BAQUERO / J. G. ALBALAT / MARGARITA BATALLAS / Barcelona

Els quatre detinguts aquest dilluns pelsMossos d'Esquadra per la seva suposada participació en elsaltercats que van bloquejar el Parlament de Catalunya altercats que van bloquejar el Parlament el15 de junyhan estat citats a declarar dijous al matí a l'Audiència Nacional, a Madrid. Els arrestats han estat posats en llibertat després de negar-se a prestar declaració a la comissaria de Sants-Montjuïc. 

La policia autonòmica ha començat a detenir als 22 imputats per l'assetjament a diputats. A la protesta davant el Parlament van participar unes 3.000 persones, segons elsMossos. Tots els acusats pertanyen al moviment15-M. La policia segueix investigant la identitat dels promotors del bloqueig a la Cambra catalana.

Els agents han arrestat quatre persones a Gràcia, Ciutat Vella, el Clot i Sant Andreu. Una d'elles estava al seu lloc de treball quan s'ha produït la detenció. Els advocats defensors dels imputats han declarat que l'operació suposa un "escarni públic de cara a la galeria", en paraules del lletrat Jaume Asens.

Els detinguts han estat traslladats a la comissaria de Sants-Montjuïc, on se'ls ha entregat la citació judicial en què se'ls comuniquen els càrrecs que se'ls imputen i pels quals hauran decomparèixer davant l'Audiència Nacional dijous.

Entre tres i cinc anys

Notícies relacionades

El jutge de l'Audiència NacionalEloy Velasco va obrir una investigació sobre els incidents que es van produir davant el Parlament i va demanar a la Fiscalia de Barcelona que li enviés les gravacions que tinguessin sobre els fets.

El magistrat Velasco qualifica aquests actes d'"atac" a una institució estatal i els enquadra en un delicte contra alts organismes de la nació, que està castigat amb penes que oscil·len entre els tres i els cinc anys.