¿Una Catalunya abstencionista?

¿És Catalunya una comunitat abstencionista? Més aviat sí, però la resposta depèn del tipus d'elecció. Si prenem les eleccions municipals, Catalunya és la comunitat autònoma amb més grau d'abstenció en totes les eleccions municipals celebrades des del 1999. Si considerem les eleccions autonòmiques, la resposta també és afirmativa, i si bé algunes altres comunitats autònomes presenten uns nivells semblants, i a vegades fins i tot superiors, en conjunt l'abstenció en aquest tipus d'eleccions a Catalunya és sempre notablement superior a la mitjana espanyola. A més a més, en l'últim període Catalunya sembla clarament com la més abstencionista en eleccions autonòmiques. En canvi, en les eleccions generals Catalu-nya ha presentat sempre un nivell d'abstenció molt semblant a la mitjana espanyola, i si bé és cert que en les últimes eleccions generals va ser una mica superior a la mitjana, va ser inferior al d'algunes altres autonomies. Per tant, Catalunya és una comunitat abstencionista en les eleccions autonòmiques i municipals, però no es pot dir el mateix en relació amb les generals. Així, a Catalunya el grau mitjà d'abstenció passa del 27% en les generals a gairebé el 40% en les autonòmiques i municipals.

Algunes especificitats

En perspectiva evolutiva, el nivell a Catalunya segueix el ritme general de la mitjana en el conjunt d'Espanya, amb petites matisacions. En realitat, es tracta d'un mateix ritme de fluctuacions en la pràctica totalitat de les comunitats autònomes. En aquest marc, l'abstenció a Catalunya, com en altres autonomies, presenta algunes especificitats quantitatives, però qualitativament segueix el ritme general d'oscil·lació, en el marc de l'evident influència de factors conjunturals d'àmbit general.

Certament, en totes les comunitats autònomes l'abstenció en les municipals i autonòmiques és superior a la que es produeix en les generals (excepte últimament a Andalusia al coincidir autonòmiques i generals). En totes elles l'abstenció en les municipals i autonòmiques se situa en una mitjana d'entre 4 i 8 punts per sobre de la de les generals, mentre que a Catalunya i Madrid aquesta diferència arriba als 12 punts.

Si bé l'abstenció a Madrid és més baixa que no pas a Catalunya en tot tipus d'eleccions, l'increment de l'abstenció més acusat a les dues comunitats suggereix buscar explicacions en factors comuns a les dues comunitats i que a més les diferenciïn de la resta.

Es tracta de les comunitats autònomes més urbanometropolitanes d'Espanya. La major desmobilització que es produeix en les eleccions locals i regionals a les ciutats ubicades en aquest tipus d'àrees és un fenomen que també es produeix a escala europea. A Catalunya, igualment, als municipis més urbanoindustrials es produeix més desmobilització en eleccions municipals (i autonòmiques), i en canvi és molt inferior als petits municipis, en què fins i tot es produeix més mobilització en les eleccions municipals.

Notícies relacionades

Cau la fiscal del cas del nòvio d’Ayuso

ERC reivindica el lideratge davant la «decadència» de Junts i PSC

Així, la província de Barcelona, la més urbanometropolitana a Catalunya, és la que, amb diferencia, presenta uns índexs d'abstenció més elevats en les eleccions municipals, i els graus d'abstenció als municipis metropolitans mantenen una estructura estable malgrat les fluctuacions i presenten una certa similitud de nivell dins d'un ventall de variació relativament reduït. També a la ciutat de Barcelona s'observa una evolució paral·lela de l'increment de l'abstenció en tots els districtes, amb més incidència a Ciutat Vella. En les eleccions autonòmiques, no obstant, una abstenció més baixa a Barcelona redueix les diferències respecte a les altres províncies.

En aquest marc, els efectes en la relació entre ciutadans i política derivats del tipus d'estructura i de relacions socials que defineixen el context urbanoindustrial són factors sens dubte influents en aquesta pauta de comportament, encara que això no ha d'excloure un altre tipus de factors relacionats amb les característiques de l'oferta partidista i/o el nivell de competitivitat de l'elecció, entre altres.