L'avi de Paco Camps

El País Valencià va canviar als comicis del 1995. Les autonòmiques que vol emular Mariano Rajoy. El PP va batre el PSOE per 4,5 punts. Però els pans i els peixos es van multiplicar. A les eleccions autonòmiques, el PP va doblar la distància (nou punts), i a les municipals de València, Rita Barberá la va multiplicar per gairebé cinc: 49% davant de 24%.

Tot segueix igual. El PP guanya bé les legislatives (10,5 punts d'avantatge el 2008) i arrasa a les autonòmiques i les municipals. A les autonòmiques del 2007 (segona victòria de Francisco Camps i clau de la seva força), el PP va obtenir gairebé el 53% dels vots, cosa no aconseguida mai, i va avantatjar els socialistes en 16 punts.«Aquests són els meus poders»,li deu haver dit Camps a Rajoy alguna vegada. El que el 2003 era un insegur hereu d'Eduardo Zaplana no només ha augmentat la distància amb el PSOE de qui li va donar l'alternativa, sinó que no ha dubtat a expulsar-lo de la vida política. El zaplanisme es bat en retirada a Alacant i el mateix Zaplana -abandonat per Rajoy al passar a ser protegit per Camps després de la seva derrota del 2008- té despatx a Telefónica. Bon retir.

Però des del 2007 hi ha hagut molts escàndols. Els de Carlos Fabra, el cacic de Castelló, que presumeix de tenir captius els vots dels molts que ha col·locat. Les contractes d'escombraries de José Joaquín Ripoll a Alacant. I elcas Gürtel, en què les converses telefòniques mostren el president valencià en una atípica relació(«amiguet de l'ànima», «¡que maco que és això nostre!»)ambel Bigotes, el segon de la trama que li regalava vestits, corbates... I el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana imputarà també finançament il·legal de diverses empreses a través de laxarxa Gürtel. Un primer càlcul revela que hi ha 12 imputats relacionats amb casos de corrupció a les llistes del PP valencià.

Però el CIS diu que, si bé Camps obté una trista nota -el 4,72, la més baixa de tots els líders regionals-, la victòria del PP serà més contundent que la del 2007. Mantindrà el percentatge de vots -del 52,2% al 53%- i pujarà de 54 a 60 diputats, còmoda majoria absoluta en un Parlament de 99 diputats. I és que el PSOE baixa del 34,2% al 28,8%.

Sense rival que li faci ombra

¿Quines són les raons perquè el PP guanyi malgrat els escàndols de corrupció? La primera és la debilitat del PSOE, que, 16 anys després, encara no s'ha refet de la derrota de Joan Lerma. I al candidat actual, Jorge Alarte, 37 anys, alcalde d'Alaquàs amb majoria absoluta des del 1999, li falta projecció. El CIS diu que encara és menys valorat que Camps. La segona és que la crisi castiga el PSOE, no el PP, tot i que la taxa d'atur valenciana (24,1%) supera en tres punts la mitjana espanyola, tot i que és la comunitat amb més deute per càpita i tot i que la gestió econòmica (Terra Mítica, per exemple) ha ajudat que les dues grans caixes regionals -Bancaixa i CAM- estiguindelicades.

N'hi ha més. El PP ha sabut crear una gran xarxa política clientelar. Zaplana i Camps han mimat les bandes musicals, el món faller, l'associacionisme regional... I encarna un cert particularisme nacionalista (potser per això obté més bon resultat a les autonòmiques), basat en la reivindicació de l'aigua i el victimisme davant delsabolicionistes(Catalunya i José Luis Rodríguez Zapatero) del pla hidrològic nacional. Això també explicaria el ganxo de Ramón Luis Valcárcel a Múrcia. I queda l'anticatalanisme de la vella Unió Valenciana (avui fagocitada pel PP). Per això, les emissions de TV-3 sempre tenen més problemes en eleccions. A més a més, el PP ha satisfet l'autoestima regional amb esdeveniments com la Copa Amèrica i la F-1 i el parc d'atraccions més gran d'Europa. Tot això explicaria que, malgrat la corrupció i el final delboomimmobiliari -la indústria ha passat del 22% del PIB al 12%-, el PP pugui augmentar la seva majoria.

Notícies relacionades

Feijóo congela la moció de censura a l’espera de sumar més suports

Govern i ERC negocien contra rellotge la proposta del finançament singular

Alguns diuen que Camps és el Silvio Berlusconi de València. No per la seva vida privada (se'l creu pròxim a l'Opus Dei), sinó per la sevainfluènciaals mitjans de comunicació (no només Canal 9), que fa que els valencians no castiguin la corrupció.

Hi ha dues coses més. Una és que, quan Lerma manava, l'estrateg socialista era Rafael Blasco, conseller de Presidència. El 1989, Lerma el va fer fora per una requalificació de terrenys i el 1995 va reaparèixer com a cervell de Zaplana. Ara Blasco és conseller de Camps i el seu estrateg. L'altra és que Camps, al contrari que Zapatero, sí que va rebre«l'afecte i la tendresa»dels seus quatre avis. ¿Pel mal cap de l'afusellat capitàLozano, avi del president? Un estil que ho explica tot.