Planchuelo assegura que el Govern "va autoritzar" el segrest de Segundo Marey el 1983

L'excap de policia de BilbaoMiguel Ángel Planchuelo ha afirmat a l'Audiència Nacional que "el Govern va autoritzar [el 1983] que es fessin segrestos per canviar-los per la vida del capitàMartín Barrios, segrestat perETA".

Planchuelo s'enfronta a una petició de 114 anys de presó plantejada per l'acusacióAcció Popular contra els GAL per la seva suposada participació en els atemptats del 1986 contra elsbars Batxoki i Consolación, al País Basc francès. L'excap policial ha negat la seva implicació en aquests fets, però ha admès que va participar en la detenció il·legal deSegundo Marey "a causa de les circumstàncies que hi havia al País Basc, amb un mort avui i un mort demà". El Tribunal Suprem va condemnar Planchuelo el 1998 anou anys i sis mesos de presó per aquesta acció.

En relació amb els atemptats dels bars Batxoki i Consolación, l'excap policial ha declarat que no va ordenar investigar-los perquè s'havien produït a França.

Reunió amb un mercenari dels GAL

L'excap policial també ha explicat que no va intervenir en l'elaboració de cap comunicat delsGAL, però sí en la redacció d'un desmentiment d'un comunicat d'aquests grups dedicats a laguerra bruta contra ETA en què s'atribuïen l'assassinat del metge Santi Brouard, afí a l'esquerraabertzale.A més, ha recordat que es va reunir a Madrid --a petició del seu subordinatJosé Amedo-- amb el mercenari dels GAL Jean Philippe Labade.

Notícies relacionades

Mor als 87 anys Joaquim Arenas, un dels pares de la immersió lingüística

Pisarello o Bob Pop: els Comuns obren la competició per elegir el seu alcaldable a Barcelona

En aquest judici de l'últim cas pendent dels GAL estan citats com a testimonisJulián Sancristóbal, exdirector de la Seguretat de l'Estat; Ricardo García Damborenea, exsecretari general dels socialistes biscaïns, iFrancisco Álvarez, superior de Planchuelo.