Filles de les 'set magnífiques'

La trobada comença amb un ball de xifres. La diputada Maria Senserrich (CiU) representa els canvis viscuts pel Parlament de Catalunya en els últims 30 anys. I en disfruta. Ara amb el seu nadó. Aquesta economista gronxa el cotxet mentre fa recompte en veu alta de les diputades de la present legislatura. Rosa Barenys (PSC), ara jubilada, se la mira amb orgull perquè, en definitiva, és filla de la lluita compartida des del seu escó, ja a la primera legislatura, per promoure l'avanç de les dones. Aquesta vegada ja són 59 diputades. Barenys no recorda la cara d'ells, el 1980, quan van aparèixer les set magnífiques, les primeres diputades catalanes.

MARIA SENSERRICH:Set diputades entre 128 homes...

ROSA BARENYS:Que n'hi hagués poques era normal. Les dones eren a casa. En un primer congrés socialista, les dones vam aconseguir una quota del 12% a tots els organismes de representació del partit. Ens va semblar molt. Després vam avançar amb les quotes fins a arribar aquí.

M. S.: Jo acabava de néixer. Hi havia dones que lluitaven perquè un dia pogués ser diputada. Des d'aleshores la progressió ha sigut abismal. A la meva comarca vam tenir, des del principi, la diputada Flora Sanabra, així que m'ha resultat normal la presidència femenina.

R. B.: ¿Ho has trobat normal?

M. S.:Sí. Encara que, quan ets gran, te n'adones més de les coses. Davant les xifres i les estadístiques, veus que les dones no hem estat representades com ho estem ara. Jo no era conscient que aquest Parlament és el més paritari. La meva generació ho ha vist com una cosa normal. Però la política encara és un món d'homes. En la conciliació familiar és on més es nota. A vegades els xoca trobar una dona i jove.

Evolució lenta

R. B.:De fet, s'ha evolucionat molt lentament. Al 36, al Parlament republicà, no hi havia cap dona. A les eleccions de la República, les dones van votar per primera vegada, però no van tenir representació. En democràcia, el seu vot ha sigut igual al dels homes.

M. S.:A les últimes eleccions, també. I tendeixen a votar més.

R. B.:La consciència de gènere es materialitza als anys 80 al tenir un lloc de gestió en el poder, a les institucions. Des de la primera legislatura es plantegen actuacions envers la dona. Aquí ja es parlava de la violència.

M. S.:Però no hi havia mitjans de comunicació que fessin que la població se n'adonés.

R. B.:A la segona legislatura, el 1989, ja es va crear l'Institut Català de la Dona. Hi va haver una gran batalla perquè el president Pujol també era president de l'institut.

M. S.:Llavors tampoc hi havia l'estructura que hi ha ara.

R. B.:Però el tema de gènere anava més enllà de la política parlamentària de les dones. Tot i que les diputades de la primera legislatura estaven en comissions culturals, socials, de serveis, no ocupaven les àrees de més pes, no sé si de poder.

M. S.:Avui dia, qui no té poder? És difícil definir-ho. Per exemple, Ensenyament té molt poder. És la base. Ara, a les comissions, hi ha de tot. Es valora el currículum. Encara que a Igualtat únicament hi ha dones. M'ha sorprès moltíssim. ¿Quina igualtat és aquesta?

Altres lleis

M. S.:Crec que la quasi paritat es notarà, d'una manera o altra, en les lleis. Hi ha punts de vista que un home no té. Algunes coses també es faran de forma diferent perquè tenim una presidenta.

R. B.:Sí. Hi ha una percepció diferent dels temes per qüestió de gènere i d'història. Un Parlament més paritari reforça la democràcia. Però fan falta les quotes.

M. S.:La llei per a la paritat ha ajudat a tothom. En moltes poblacions, les cinc primeres de la llista eren dones i ara s'hi han incorporat homes. A Igualada ens vam adonar que havíem complert la llei quan ja estaven fetes les llistes, perquè som d'una generació...

R. B.:Aquest és el gran avanç històric. Ho veus com una cosa sobrevinguda.

M. S.:Moltes dones, mares de família, heu lluitat. Gràcies a això, jo puc delegar el vot, tot i estar de permís maternal.

R. B.:A la primera legislatura cap diputada va donar a llum. El tema del vot semblava molt difícil.

M. S.:No crec en el lobby femení.

Notícies relacionades

L'Agent 007 es posa vestit i perruca per exigir la igualtat entre sexes

La xarxa pública de fibra òptica arriba al 72% de municipis catalans i arriba als 7.500 quilòmetres

R. B.:Totes a l'una, com Fuenteovejuna, per fer passos.

Alguna cosa devia tenir a veure Fuenteovejuna perquè Senserrich pugui estar amb el seu nadó sense que el seu vot, l'altaveu de molts, se silenciï.