La porta ajustada

Ha arribat el comunicat d'ETA i el seu contingut avança fins al llindar d'aquella porta que no acaba de travessar i que ha de portar al seu final. En aquest sentit, les valoracion­s que destaquen la insuficiència del seu contingut tenen raó, tot i que la realitat és que les mateixes veus que insisteixen que només volem conèixer d'ETA l'anunci del seu final haurien de saber, i sens dubte ho saben, que aquest pas endavant no pretenia arribar-hi. Per aquest motiu, és lògic que se segueixi a l'espera que el guisat cogui fins al punt d'ingestió, però la lògica prevenció no hauria d'alimentar un panorama d'expectatives frustrades, perquè no és cert.

Ningú esperava l'adéu d'ETA amb data del gener del 2011, encara que tots el desitgéssim. Com a màxim, començar a obrir aquella porta fins als extrems que ja han vingut dissenyats en les declaracions de Brussel·les -protagonitzada per les personalitats internacionals que encapçala el sud-africàBrian Currin-i de Gernika, que van compartir sindicats i partits nacionalistes, incloent-hi Aralar, Eusko Alkartasuna i l'esquerraabertzale il·legalitzada. En aquestes declaracions ja hi havia encunyats els termes d'aquest comunicat i al definir el seu alto el foc l'organització s'ha limitat a recollir aquests termes: permanent i verificable. Aquestes dues referències eren a l'agenda de tots els observadors de la realitat política, i la seva absència hauria trencat definitivament el castell de cristall que s'està transitant al voltant del final de la violència a Euskadi. Però ningú, començant pel mateix Govern espanyol, comptava que ETA volgués anar més enllà. En conseqüència, no ho ha fet.

El pas següent

Sí que ha anat un pas més endavant que en la formulació inicial de tots els seus intents anteriors de diàleg a l'acceptar la verificació internacional del seu cessament general d'accions. Però no ha arribat a cap estació final. El pas següent ha de ser definir els procediments de verificació internacional perquè aquesta sigui fiable; constituir la comissió de control i obtenir a través seu la ratificació del que avui entra dintre d'una estratègia que la mateixa esquerra radical va valorar com a més positiva, ja que era unilateral. Aquesta unilateralitat ha de seguir construint un compromís molt més sòlid i creïble perquè, per si mateix, el comunicat d'ETA no dóna peu a un acte de fe: cap mà assumirà el risc de posar-se sobre aquest foc.

El que sí que seria comprensible és posar un termòmetre al voltant d'aquest calderó. Ningú hauria de retreure el seguiment de les accions de control de la treva d'ETA per part del Govern. Seria més un exercici de responsabilitat saber quina voluntat real hi ha rere les intencions anunciades. Per fer-ho hauria de comptar amb una responsabilitat recíproca de l'oposició que no reaccioni amb la cridòria habitual. Una cosa impossible fins ara però que podria passar pel simple fet queMariano Rajoysap que la pugna per la Moncloa se situa en el debat econòmic i no en la preocupació per la política antiterrorista, que ha caigut al 6% en el rànquing de maldecaps dels espanyols.

Notícies relacionades

L’oportunitat

¿Què proposen per a Barcelona?

Els compromisos anunciats per ETA obren una mica més la porta ajustada per la qual vol tornar Batasuna a l'activitat política legal, però, encara que s'esforci al llindar d'aquesta entrada, a la nova formació que està a punt de presentar-se no li passa el cap pel forat. El Govern ja ha decidit que no hi haurà partit legal de l'esquerra radical en les pròximes eleccions municipals i ho hauran de pair els que més convicció estan mostrant a passar la pàgina de la violència. Evidentment, no es pot dir que ETA els estigui recolzant. El seu comunicat d'ahir no al·ludeix al seu propi entorn sociopolític ni una sola vegada per reforçar-lo com a referent.

Si, com sembla, tot aquest procés neix d'una iniciativa de l'àmbit polític i de les seves bases socials, ETA no sembla que assumeixi un paper subsidiari sinó tot el contrari. El seu anunci no dissipa l'ombra d'una temptació que s'hauria d'aclarir com més aviat millor: la d'interpretar-se a si mateixa com l'agent polític d'un eventual procés de negociació. Va ser la pretensió que va frustrar tots els processos precedents i la que projecta més dubtes sobre aquest procés. Sembla que li costa d'entendre que el seu únic horitzó és tancar del tot, no pintar la persiana i canviar el nom al negoci.