Els extraparlamentaris van animar la participació

El 28-N ha suposat una important sacsejada en el mapa electoral català, amb un fort creixement de determinades formacions (CiU, PP), la davallada d'altres (PSC, ERC) i l'aparició de nous partits (SI). Això sí, aquesta sacsejada ja s'anava anunciant a les enquestes, que dibuixaven un escenari molt similar al que ha acabat resultant. Ara bé, també hi ha hagut lloc per a algunes sorpreses, que es podrien resumir en tres: la participació, els partits sense representació i el resultat del PP.

La participació ha arribat gairebé al 60%, quan la majoria d'enquestes publicades abans o als inicis de la campanya la situaven al voltant del 50% a causa de l'alt nivell d'indecisió que es detectava. Les enquestes realitzades l'última setmana de la campanya ja mostraven indicis que la participació s'estava movent a l'alça. En el seguiment diari que GESOP va realitzar per a El Periòdic d'Andorra es va percebre aquest increment sostingut des del primer dia: si dilluns estimàvem una participació inferior al 53%, aquesta va anar pujant de forma continuada i dissabte a la nit ja prevèiem que superaria el 56% registrat al 2006.

Tot fa pensar que una part de l'electorat indecís s'ha acostat finalment a les urnes atret per les formacions extraparlamentàries, que han crescut més que no pas el vot en blanc. De fet, les opcions sense representació (blancs, nuls, partits sense representació) han assolit el nivell més alt de la història, al superar el 10% i recollir una part del descontentament detectat, que en comptes de manifestar-se mitjançant l'abstenció ho ha fet a través d'opcions alternatives.

Menció a part mereix el resultat del PP. La majoria d'enquestes preveien el manteniment a l'alça del seu suport. La sorpresa ha estat la magnitud del creixement, més gran del que pràcticament totes les enquestes estimaven. Un cert vot ocult, la mobilització d'una part del seu electorat tradicionalment abstencionista a les autonòmiques i el retorn a última hora d'algunes fugues que tenien cap a CiU i C's expliquen aquest fenomen.

Notícies relacionades

ICV-EUiA s'erigeix en el «referent» de l'esquerra al Parlament

De com els amargats alimenten els seus enemics

El que no es pot considerar una sorpresa ha estat la clara victòria de CiU, anunciada a totes les enquestes, així com l'important retrocés sofert pel PSC i ERC. De fet, el sondeig del mes de juny de GESOP per a EL PERIÓDICO ja donava als socialistes el pitjor resultat de la seva història i una important davallada per als republicans. Pel que fa a ICV, s'ha mantingut a la baixa tal com es preveia abans de començar la campanya i no s'han acabat traduint en vots les expectatives creades en el transcurs de la campanya.

Així doncs, tal com s'anunciava, l'onada de canvi impulsada pel fort descontentament dels ciutadans s'ha acabat plasmant en una àmplia victòria de CiU i unes victòries més petites, però qualitativament importants, de noves formacions que entren (SI) o no (PxC i Rcat) al Parlament. Aquelles que mesos enrere apuntàvem que podien allunyar CiU de la majoria absoluta. Properes cites electorals seran les encarregades de posar en la seva justa mesura aquest canvi al mapa electoral català.