El misto a prop de la gasolina

Els audímetres s'haurien disparat si TV-3 hagués programat un cara a cara Mariona Carulla-Enric Enrech previ a les eleccions per a la presidència a l'Orfeó Català. El duel mantingut pels dos candidats, la lluita per liderar la recuperació del prestigi d'una entitat centenària i la gota malaia d'impugnacions, denúncies i acusacions llançades per Enrech van convertir ahir el Palau de la Música en un bidó de gasolina al qual van assetjar diversos mistos.

La metxa no es va arribar a encendre, però la tensió omplia d'espurnes l'auditori on es va celebrar l'assemblea extraordinària prèvia a les votacions. L'alta burgesia catalana és educada i li agrada passar desapercebuda. No tots els senyors de vestit gris i corbata van aconseguir controlar el seu to de veu. Molts de més de 50 anys i influents empresaris. La foto des de dalt d'una escala hauria estat plena de calbes i d'elegants dones rosses amb abrics de color camel.

Carulla va explicar a l'entrar que ha perdut tres quilos en menys d'un mes. En aquell moment va arribar Marta Ferrusola, la sòcia més avesada a les virulències que comporta pujar a un avió electoral. Ella coneix bé l'expectació que desperta l'enfrontament entre dos bàndols oposats. Hi va haver moments en què gairebé hi havia més periodistes que socis votant. Fins i tot s'hi va colar un escriptor que està novel·lant el cas Millet. De material no n'hi falta.

A la fila, Miquel Roca eludia respondre a l'informe on Joan Francesc Pont Clemente, catedràtic de Dret Financer i Tributari, qüestiona els estatuts que l'exsecretari general de CDC va ajudar a elaborar. «Tot el que està passant demostra que el Palau és viu. Si no importés, no hi hauria ni debat ni controvèrsia», va emfatitzar Roca.

Notícies relacionades

Carulla presidirà els 4 pròxims anys l'Orfeó

El Govern tanca un acord amb els Comuns per crear l’oficina antidesnonaments

L'únic moment còmic es va produir quan Antoni Dalmau, president de la mesa electoral, va anunciar que al costat de les dues urnes de vidre hi havia la taula de morosos per als socis que volguessin pagar els rebuts pendents, requisit imprescindible per votar. «Això només se li acut a un català», va dir una senyora entre rialles.

En la tanda dels discursos, Enrech es va comportar com si fos un fiscal. Les seves paraules més repetides van ser denúncia i transparència. Però Carulla tenia ben preparada la rèplica. Va parlar fort i clar. Les seves paraules clau van ser música i esperança.