Incerteses

L'estimació electoral a quinze dies de les eleccions no aporta gaires sorpreses en relació a les enquestes dels últims mesos. Una folgada victòria de CiU i un retrocés del PSC i especialment ERC. Tant el PP com ICV es mantindrien a l'alça el primer, i a la baixa el segon. Ciutadans sembla que s'assegura la seva presència amb una lleugera tendència a l'alça. En canvi les opcions deLaportasembla que s'estan debilitant.

Tot i que no són previsibles grans canvis durant la campanya, en alguns electorats hi ha molta incertesa, la qual cosa farà que el seu comportament final sigui molt important en la distribució dels escons. Aquesta incertesa afecta els partits del govern, sobretot el PSC, però encara més ERC. Constatem que tant un com l'altre milloren substancialment les seves opcions quan a la intenció directa s'hi sumen els que simpatitzen amb ells, però que encara no han decidit anar a votar. El PSC té més indecisos i un electorat desmotivat per anar a les urnes, però alhora té uns votants més fidels que els republicans «encara que sigui des de l'abstenció». És a dir, els socialistes tenen una part relativament important del seu electorat que no els serà infidel, no anirà a votar una altra opció, però que ara mateix necessiten una bona raó per votar aquell que els agradaria votar.

El cas dels republicans és força més complicat. Les dades semblen posar de relleu que la capacitat aglutinadora de diferents sensibilitats aconseguida perCarod Roviraal 2003 s'està esvaint. Compta amb una fidelitat que ronda el 30%, i té més fugues cap a altres partits que no pas indecisos. Aquesta pauta, a més, ha estat força estable en l'últim any. És molt possible que la campanya, com al 2006, permeti recuperar part del que s'ha perdut. Queda al voltant d'un 20% dels que els van votar per decidir. Si això es produís podrien aconseguir un dels seus objectius ara mateix poc probables: superar el PP.

Notícies relacionades

CiU guanya per la caiguda d'ERC

Montilla segueix lluny de Mas en el cara a cara però escurça distàncies

ICV resisteix millor que els seus socis de govern perquè, tot i que té molts indecisos, té poques fugues cap a altres partits. El PP es manté, rep algun suport procedent d'una certa eufòria popular a Espanya però també té alguna fuga cap a CiU i Ciutadans. El partit d'Albert Riverano serà la sorpresa del 2006, però possiblement sí que tornarà a ser qui rendabilitzarà millor la notorietat que li atorga la campanya.

Finalment CiU mostra una fidelitat gairebé inamovible, capacitat per acollir nous votants i per desmotivar els dels adversaris. La clau dels resultats de CiU la tenen els altres partits. Els vots de CiU ja estan molt decidits. El número d'escons i per tant la seva força dependrà únicament de la capacitat que, sobretot, el PSC i ERC tinguin de mobilitzar els seus.