Guant de seda...

Diuen queArtur Masés el verdader artífex de convertir en una realitat el postpujolisme. Els que l'han seguit aquests primers dies de campanya poden donar fe que n'ha donat mostres. Per posar un exemple, si el president, José Montilla,ha seguit la línia dels seus predecessors i ha basat una part important de la seva acció de govern en les infraestructures, i si ara competeix per qui ha estat el que ha construït més col·legis i hospitals,Masha sortit a dir que això s'ha acabat i que el que fa falta a partir d'ara és dotar les pedres de contingut.

Però les diferències no es troben només en el discurs. També hi ha una gran distància entreArtur MasiJordi Pujolen les formes. Des del primer acte públic de campanya,Masno ha perdut cap ocasió per donar les gràcies, tant als seus ­col·laboradors més directes, com a la gent del seu partit i als ­simpatitzants que els han ­acompanyat en la travessia del desert, com als assistents que, atents, li acosten un got d'aigua quan la veu li comença a fallar. Està prou segur de si mateix com per no témer que aparegui el seu costat més humà.

Notícies relacionades

La família, malament

L’Església cedeix i accepta indemnitzar les víctimes de pederàstia

¿Es pot entendre això com una certa debilitat? ¿Com pot afectar la seva manera de ser la gestió del poder en el cas de ser elegit president? ¿Té prou caràcter per afrontar ­decisions difícils en moments complicats? Ha donat sobrades mostres de tenir guant de seda, però, ¿tindrà mà de ferro? Són preguntes que no tenen una resposta teòrica, sinó pràctica.

De moment, ha estat capaç de mantenir motivat i cohesionat els membres del seu equip a l'espera d'estar en condicions de formar Govern; si ho aconsegueix, veurem quant hi ha de racional i d'emocional en les seves decisions, ja que comptarà amb alguns, però, inevitablement, n'haurà de deixar fora d'altres.