El PP ressuscita el GAL arran d'una confessió de González sobre ETA

El PP va ressuscitar ahir el fantasma del GAL arran d'una polèmica confidència de l'expresident del Govern Felipe González. En una entrevista aEl País,el polític confessa que, a finals dels 80, va tenir una oportunitat per «liquidar» la cúpula d'ETA, però va rebutjar donar aquesta ordre. Tot seguit, González afegeix: «Encara no sé si vaig fer el correcte». El vicesecretari general del PP, Esteban González Pons, va demanar immediatament explicacions per la revelació, però abans va afirmar que l'excap de l'Executiu socialista ha aclarit una de les incògnites que més artilleria va donar al PP per a la seva estratègia de persecució implacable a González. «S'ha situat ell sol a la X del GAL», va rematar el dirigent del PP.

Per González Pons, les declaracions de l'exlíder del PSOE «posen de manifest que el GAL existia» i que «els seus extrems arribaven fins a la taula del president del Govern». La reacció del PP va ser contestada per la dirigent socialista Elena Valenciano, que va assegurar que cada vegada que González Pons parla, els conservadors «renoven la seva dosi de rancor, frustració i impotència». I no va renunciar a fer el seu propi joc de lletres amb el seu oponent: «González Pons és la F de frustració, la R de rancor i la I d'impotència».

Un altre dirigent del PP, l'eurodiputat Jaime Mayor Oreja, no va decebre els seguidors del seu estil i va resumir les paraules de Felipe González amb una andanada contra el PSOE: «Alguns passen d'assassinar-los a negociar amb els terroristes». Més diplomàtic, dins de la crítica, va ser el PNB. El seu líder a Biscaia, Andoni Ortuzar, va dir que «tenir el dubte de si matar o no diu molt poc d'un president del Govern».

En l'entrevista, Felipe González parla sense embuts dels anys a la Moncloa i revela dades sobre el que defineix com «els budells de l'Estat». «He tingut una sola oportunitat en la vida de donar una ordre per liquidar tota la cúpula d'ETA, abans de la caiguda de Bidart el 1992. Volien espatllar els Jocs Olímpics (...) Em va arribar una informació, no sé quant de temps abans, potser el 1989 o el 1990. M'havia d'arribar per les implicacions que tenia». Aquest operatiu, aclareix, «no es tractava d'unes operacions ordinàries de la lluita contra el terrorisme».

A continuació, l'expresident revela que van tenir coneixement d'una reunió de tota la direcció d'ETA en un lloc del sud de França. «La possibilitat que teníem de detenir-los era zero, eren fora del nostre territori i la possibilitat que l'operació la fes França en aquell moment era escassa. Ara hauria sigut més fàcil».

Va ser així com González es va plantejar la controvertida solució: «Només quedava la possibilitat de fer-los volar a tots junts a la casa on s'havien de reunir. Ni t'explico les implicacions que tenia actuar en territori francès. La decisió és sí o no. Ho simplifico: vaig dir no. I afegeixo: encara no sé si vaig fer el correcte».

Notícies relacionades

Feijóo congela la moció de censura a l’espera de sumar més suports

Govern i ERC negocien contra rellotge la proposta del finançament singular

RAONS I DUBTES / En aquesta decisió, assegura, no hi van pesar «raons morals», però no dubta a reconèixer que va estar a punt de penedir-se'n: «Una de les coses que em van torturar durant les 24 hores següents va ser quants assassinats de persones innocents podria haver estalviat». L'expresident aprofita per defensar l'exministre de l'Interior José Barrionuevo i l'exsecretari d'Estat de Seguretat Rafael Vera, condemnats pel segrest de Segundo Marey.

«A Marey el va salvar l'ordre de Pepe Barrionuevo perquè el deixessin quan estava detingut. Vaig intentar demostrar-ho, però no em van admetre una prova. Tenia l'intercanvi de les comunicacions telegràfiques amb França per reconstruir allò». Igualment, González dóna suport a l'exgeneral Enrique Rodríguez Galindo, que va ser condemnat a 75 anys de presó per l'assassinat dels etarres Lasa i Zabala. «Estic segur que no hi va participar ni va donar l'ordre», sentencia.