Tres escenaris després del 28-N

A quaranta dies de les eleccions, els estats majors dels partits catalans treballen gairebé en exclusiva en tres possibles escenaris post-electorals. Certament, tots els resultats són possibles. Però uns són més possibles que els altres. I aquests tres semblen a hores d'ara els que tenen alguna probabilitat.

El primer escenari és que el tripartit acabi mobilitzant els seus electorats diversos -gràcies precisament a evidenciar les discrepàncies- i sumi una majoria suficient per governar. En aquest escenari, aniríem a la repetició del tripartit.

Durant la campanya això es dirà només d'esquitllada, perquè els partits necessiten marcar perfils propis i són contradictoris: el suport a les consultes independentistes n'és la mostra. Però si aquest resultat es produís, si el tripartit pogués tornar a sumar per formar govern, els tres partits ho interpretarien com un aval popular a la fórmula. No sembla un escenari probable, però ningú no el pot descartar.

El segon escenari és que CiU obtingui una majoria suficient -al voltant o per damunt dels seixanta diputats- que li permeti governar en solitari. Amb pactes puntuals, si li falten menys de deu diputats per a la majoria absoluta. Sense, si hi arriba. Aquest és l'escenari a favor del qual treballa la campanya de CiU. I aquesta és la hipòtesi que intenten vèncer junts tots els altres partits.

El tercer escenari és que CiU guanyi d'una manera clara, però a més de deu diputats de la majoria absoluta. Això exigiria un pacte de legislatura amb una altra força i segurament un govern de coalició. Teòricament, CiU tindria tres ofertes sobre la taula: PSC, ERC i PP.

L'oferta del PP és la més barata a curt termini, però la més cara a llarg, perquè seria la més castigada pel mateix electorat. Els pactes amb PSC o amb ERC serien molt complicats per a totes les parts. Però aquest és l'escenari per al qual treballen avui amb totes les seves forces PSC, Esquerra i PP.

Si es produís aquest escenari, el debat intern en cadascun dels partits seria molt viu. A CiU, per escollir soci. Però -deixant de banda el PP- també a PSC i Esquerra.

Notícies relacionades

Illa es reuneix amb el Papa i li agraeix la seva «sensibilitat cap a Catalunya»

Llum Rodríguez es converteix en la primera síndica major de la Sindicatura de Comptes

Entre la militància dels republicans i el socialistes hi ha sectors que consideren que en aquest escenari l'haurien d'aprofitar, collar CiU, pactar-hi i mantenir quotes de govern. Però a tots dos partits hi ha també qui preferiria fer un pas enrere i no deixar a CiU cap altra possibilitat que llançar-se als braços del PP. Amb la confiança que això portaria a la derrota de CiU... d'aquí quatre anys. I quatre anys són molt temps, tal com estan les coses.

Un temps en el qual pot passar de tot, tant al país en el seu conjunt com a l'interior dels partits. Especialment en el si dels qui perdin les eleccions.