Tres escenaris després del 28-N

A quaranta dies de les eleccions, els estats majors dels partits catalans treballen gairebé en exclusiva en tres possibles escenaris post-electorals. Certament, tots els resultats són possibles. Però uns són més possibles que els altres. I aquests tres semblen a hores d'ara els que tenen alguna probabilitat.

El primer escenari és que el tripartit acabi mobilitzant els seus electorats diversos -gràcies precisament a evidenciar les discrepàncies- i sumi una majoria suficient per governar. En aquest escenari, aniríem a la repetició del tripartit.

Durant la campanya això es dirà només d'esquitllada, perquè els partits necessiten marcar perfils propis i són contradictoris: el suport a les consultes independentistes n'és la mostra. Però si aquest resultat es produís, si el tripartit pogués tornar a sumar per formar govern, els tres partits ho interpretarien com un aval popular a la fórmula. No sembla un escenari probable, però ningú no el pot descartar.

El segon escenari és que CiU obtingui una majoria suficient -al voltant o per damunt dels seixanta diputats- que li permeti governar en solitari. Amb pactes puntuals, si li falten menys de deu diputats per a la majoria absoluta. Sense, si hi arriba. Aquest és l'escenari a favor del qual treballa la campanya de CiU. I aquesta és la hipòtesi que intenten vèncer junts tots els altres partits.

El tercer escenari és que CiU guanyi d'una manera clara, però a més de deu diputats de la majoria absoluta. Això exigiria un pacte de legislatura amb una altra força i segurament un govern de coalició. Teòricament, CiU tindria tres ofertes sobre la taula: PSC, ERC i PP.

L'oferta del PP és la més barata a curt termini, però la més cara a llarg, perquè seria la més castigada pel mateix electorat. Els pactes amb PSC o amb ERC serien molt complicats per a totes les parts. Però aquest és l'escenari per al qual treballen avui amb totes les seves forces PSC, Esquerra i PP.

Si es produís aquest escenari, el debat intern en cadascun dels partits seria molt viu. A CiU, per escollir soci. Però -deixant de banda el PP- també a PSC i Esquerra.

Notícies relacionades

ERC admet que els escàndols del PSOE «compliquen» la negociació sobre el finançament

Sánchez nomena un equip interí liderat per Narbona per assumir l'Organització al PSOE mentre tria substitut per a Santos Cerdán

Entre la militància dels republicans i el socialistes hi ha sectors que consideren que en aquest escenari l'haurien d'aprofitar, collar CiU, pactar-hi i mantenir quotes de govern. Però a tots dos partits hi ha també qui preferiria fer un pas enrere i no deixar a CiU cap altra possibilitat que llançar-se als braços del PP. Amb la confiança que això portaria a la derrota de CiU... d'aquí quatre anys. I quatre anys són molt temps, tal com estan les coses.

Un temps en el qual pot passar de tot, tant al país en el seu conjunt com a l'interior dels partits. Especialment en el si dels qui perdin les eleccions.