Anàlisi de David Miró: 'El Bismarck d'Espanya'

L'habilitat del presidentZapatero per navegar per les procel·loses aigües de la carpeta catalana és innegable, sempre troba una bretxa per on colar-se, sempre hi ha una fórmula que li permet resistir una mica més a sobre del fil-

ferro, però no està gens clar que ningú a la Moncloa o a Madrid hagi calibrat l'abast de la manifestació de dissabte.ZapateroiRajoy ni la van esmentar i en el fons a tots dos se'ls va veure amb ganes de girar full, convençuts com estan que el suflé català sempre s'acaba desdibuixant a la vora del Manzanares.

Amb tot, el PSC té motius avui per a la satisfacció. No tant per la declaració d'intencions sobre la recuperació per altres vies d'allò que el Tribunal Constitucional ha podat de l'Estatut i l'allau d'expressions afectuoses per Catalunya i la seva identitat, que en el fons són només «frases», com ja va dir el president Montilla ahir mateix, com per la capacitat deZapaterode furgar en les contradiccions de CiU, una tasca en la qual els estrategs socialistes estan bolcats des de fa temps per recuperar terreny de cara a les pròximes eleccions.

No era difícil imaginar-se ahirArtur Masregirant-se al sofà mentre Zapaterorecordava les seves nits a la Moncloa i el seu pacte per rebaixar el contingut de l'Estatut del Parlament, especialment la fórmula per (no) definir Catalunya com a nació en el preàmbul. Sobre aquesta base, i emulantNiceto Alcalá Zamora quan va instarFrancesc Cambóa escollir entre ser «elBismarckd'Espanya o elBolívarde Catalunya», ahir el president els va venir a dir que si volen mantenir-se en el joc constitucional i no radicalitzar-se, no tenen més remei que acceptar la sentència i deixar-se de gesticulació vàcua.

En altres termes,Zapaterova dibuixar una línia en què a una banda es trobaria la independentista ERC i a l'altra, la resta de partits, i li va preguntar aDuran: ¿de quina banda està, vostè? Com que es tractava deDurani no, per exemple, deFelip Puig, Zapatero sabia que el podia desafiar. El d'Alcampell voldria serBismarck.

Notícies relacionades

Sánchez ‘enfanga’ la campanya

Feijóo acusa el PSC d’«entregar» el Govern a l’independentisme

Potser anticipant-se a aquesta estratègia,Duran no va voler trencar cap plat de la vaixella, es va limitar a aplicar el vell manual de CiU consistent a utilitzar grans proclames («la sentència liquida el pacte constitucional»), però sense advertir quines conseqüències pràctiques té avui aquest fet. Una mena decoitus interruptus nacional que va tenir el millor exponent en el moment en què el portaveu democristià va aixecar la vista del paper i, no sense fer cara d'alleujament, va proclamar: «Ara parlaré d'economia», sens dubte un terreny molt més còmode per a ell.

Zapatero es va recrear de forma intencionada en el tema català. Se'l veia a gust i convençut dels seus arguments, de veure el got mig ple i no mig buit. Sap que només la infanteria catalana pot frenar a aquestes altures un PP llançat al galop. Però serà una tasca àrdua. Serà millor que vingui a Barcelona amb alguna cosa més que paraules. O es pot trobar que quan arribi el PP la infanteria catalana hagi desertat.