L'olor del cavall guanyador

Seria un error immens interpretar les eleccions al Barça en clau política. Ni les candidatures tenien cap mena de correspondència amb el sistema català de partits ni la lògica d'unes eleccions al Barça té a veure amb la lògica d'unes eleccions en l'àmbit polític. Són diferents la dinàmica electoral, l'univers al qual es dirigeixen els candidats, el llenguatge, el perfil dels líders... Però d'unes eleccions al Barça també en podem extreure alguns indicis del comportament de l'opinió pública que, barrejats amb moltes altres dades, ens permeten projectar-los a la vida política no tan sols catalana.

Per exemple, en les eleccions al Barça s'ha confirmat una tendència que sembla produir-se en molts processos electorals de caràcter polític a tot Europa: en temps de crisi econòmica, s'accentua el desig de canvi, i això castiga a qui està manant. Sigui del color que sigui –tot i que no a tots els colors de la mateixa manera– i fins i tot independentment del balanç amb què qui ja governava es pot presentar a les eleccions. Hi ha a les nostres societats un malestar atmosfèric, difús, que afavoreix més els canvis que no pas la continuïtat. Tot i que de vegades les opcions de continuïtat puguin presentar un bon arsenal de realitzacions i d'èxits per enfrontar-s'hi.

També en èpoques de crisi, ens confirmarien les eleccions del Barça, s'accentua l'efecte electoral que alguns analistes anomenen l'olor del cavall guanyador. Qui comença el procés electoral com a favorit atrau per aquest mateix fet un nombre rellevant de vots. En bona part perquè l'electorat pensa que és millor donar la responsabilitat de dirigir

–un club, un país, un Estat, una ciutat– a algú d'una manera clara i tendeix, per tant, a concentrar el vot. Més val que qui governi ho pugui fer amb autoritat moral i amb força

Notícies relacionades

Sánchez nomena un equip interí liderat per Narbona per assumir l'Organització al PSOE mentre tria substitut per a Santos Cerdán

Montero allunya l’avançament electoral i la qüestió de confiança i desafia Feijóo a presentar una moció de censura

–i, per tant, amb un ampli suport en vots– que no pas que ho hagi de fer enmig d'equilibris i contrapesos. I, si no se'n surt, en tornem a parlar en les pròximes eleccions.

En les eleccions del Barça, l'efecte del cavall guanyador ha tingut un pes. No ho explica tot, però participa en l'explicació. Aquest efecte fa que el favorit tingui avantatges, però també que hagi de passar per una campanya difícil. Precisament perquè tothom és conscient d'aquest efecte, els favorits esdevenen parallamps d'ofensives des de tot arreu i de vegades pateixen el tots contra un, que els obliga a travessar la campanya a la defensiva. Però en temps de crisi, sortir com a favorit, amb les enquestes a favor, pot ser un plus important. S'ha vist en el cas del Barça. Pot ser un element a tenir present en la política catalana, però també en l'espanyola.