ACTE EN MEMÒRIA DEL MAQUIS

Fa 50 anys que el guerriller el Quico antifranquista va morir abatut a trets

Es llegeix en minuts

Ha passat molt de temps des de la mort de Francesc Sabaté,el Quico. Ahir es va complir mig segle del seu últim sospir al petit carrer de Santa Tecla de Sant Celoni. Però ni els anys ni l’incessant plugim han fet caure en l’oblit la història d’aquest guerriller antifranquista que durant una de les etapes més negres de la dictadura es va convertir en el pitjor malson del règim. Unes quantes associacions es van encarregar que la seva tomba aparegués ahir plena de roses. Aliè a tota celebració, a Abel Rocha, exsecretari local de la Falange, tampoc li va passar per alt l’efemèride. Amb 88 anys encara pot explicar que ell va ser el sotscaporal del sometent (força paramilitar que depenia del Govern Civil barceloní) que va abatre Sabaté a penes 100 metres de casa seva.

Lluita contra el règim

Nascut el 1915 a l’Hospitalet de Llobregat, el Quico, anarquista i militant de la CNT, va jurar no rendir-se mai davant de Franco. Després de la segona guerra mundial, Sabaté i els seus col·legues van continuar la seva lluita exiliats a França. Robaven bancs per finançar, per exemple, la propaganda antifranquista que repartien en les seves incursions a Barcelona. Sabaté, dos germans del qual també van morir a mans del règim, va matar sis homes vinculats a la dictadura.

El desembre de 1959, Quico Sabaté va emprendre juntament amb el seu escamot de maquis la que va ser l’última operació. Van sortir de França i la Guàrdia Civil els va acorralar el 4 de gener de 1960 a la masia Mas Clarà, situada entre Girona i Banyoles. En el tiroteig van morir tots els homes de Sabaté, excepte ell, que va fugir ferit per impactes de bala a la cuixa, la natja i el coll. Va aconseguir arribar fins a Fornells de la Selva i va pujar a un tren amb la intenció d’arribar fins a Barcelona. El maquinista el va descobrir i finalment va baixar a l’altura de Sant Celoni. Va sortir corrents a buscar el doctor Barrios, però en el camí es va topar amb Rocha, que havia estat informat de la fuga del guerriller.

«El vaig trobar forcejant amb un veí que no el va deixar refugiar-se a casa seva», va explicar ahir Rocha a aquest diari mentre fumava una pipa assegut en un sofà vell. L’home que va creuar l’última mirada amb el Quico té el tiroteig tatuat a la seva memòria.«Ell va disparar primer i jo vaig respondre en defensa pròpia. ¡Pam, pam! I el vaig enviar a fer punyetes»,assegura. Rocha va rebre dos trets de Sabaté, un a la cama i un altre al pit. Que se salvés va ser una cosa semblant a un miracle. La bala del pit va impactar contra una granada que portava a la butxaca de la camisa i que, curiosament, no va explotar. Rocha conserva l’artefacte com«un amulet».

Premi del règim

«Estava ferit i vaig pensar que allò s’havia d’acabar»,explica Rocha, que afegeix que Sabaté va cometre«autèntiques barbaritats». Aquest veí de Sant Celoni va rebre set condecoracions del règim franquista. Les fotografies de les parets de casa seva donen fe del gran reconeixement que va obtenir.

«Tant se me’n dóna el que diguin. Sé la veritat i tinc la consciència tranquil·la»,conclou. L’exsotscaporal del sometent, oficinista de professió, assegura haver viscut sempre sense por, encara que a la façana de casa seva han aparegut pintades amenaçants diversos cops.

A Salvador Roa, de 77 anys, li van venir les llàgrimes als ulls quan va veure ahir, per primera vegada, la tomba del Quico. Roa va conèixer els tres germans Sabaté quan va estar a l’exili a la base d’Osseja, a la Cerdanya, i els va ajudar proporcionant-los aliments i tabac en els moments d’aïllament o de captura.«Eren persones fabuloses i sabien quin seria el seu final. Són homes irrepetibles que van lluitar per la llibertat», afirma aquest veí de Viladecans,

Et pot interesar

Una de les filles del guerriller, Alba Sabaté, també va acudir des de Tolosa a l’acte de commemoració dels 50 anys de la mort del seu pare al cementiri de Sant Celoni, encara que va preferir no fer declaracions.«Volem recuperar la figura de Quico Sabaté i la dels combatents antifeixistes anarquistes i situar-la en el lloc de la memòria històrica que es mereixen», va afirmar Joan Barquero, portaveu de la Comissió 50 anys Quico Sabaté, que organitzarà actes durant tot l’any.

«Dignificar la tomba»de l’anarquista, que va ser enterrat fora del cementiri perquè el bisbat de Barcelona no en va autoritzar la sepultura, és un altre dels compromisos que van adquirir la seixantena de persones que ahir, empunyant el paraigua, van rendir homenatge a l’últim guerriller anarquista mort en un enfrontament.