Leitzaran i Lemoiz, precedents de la 'sensibilitat ecologista' etarra

No és la primera vegada que ETA té en el punt de mira les obres públiques. N'hi ha dos grans precedents: la construcció de la nuclear de Lemoiz i la de l'autovia de Leitzaran. En els dos casos, la banda terrorista va desenvolupar una campanya de sabotatges, amenaces i fins i tot assassinats. En el primer dels casos, va aconseguir el seu objectiu i la central no va arribar a funcionar mai. Pel que fa a la carretera que uneix Navarra i Guipúscoa, van aconseguir la modificació del traçat.

Impulsada per Iberduero, l'actual Iberdrola, la nuclear va patir 246 actes de terrorisme en poc temps. El gener del 1977, ETA va posar en marxa una campanya contra Lemoiz (Biscaia). La banda va assassinar dos enginyers, José María Ryan (1981) i Ángel Pascual (1982), que era el director de la central. A més, va acabar amb la vida de tres persones més vinculades a les obres. Quan la central ja estava gairebé construïda, va haver de ser abandonada.

Uns quants anys després, les obres de l'autovia de Leitzaran es van convertir en objectiu d'ETA. Des d'octubre del 1989, quan la banda terrorista envia el primer comunicat d'amenaça, fins al maig del 1995, moment en què s'inaugura la via amb modificacions, es cometen 177 atemptats contra les empreses que realitzen els treballs. A més a més, hi va haver quatre víctimes mortals, dos empresaris i dos policies.

Notícies relacionades

Feijóo reclama explicacions al president i un ple extraordinari

El PSOE, a la baixa en plena crisi i el PP s’estanca, segons el CIS

Igual que ara amb l'AVE, els detractors de Lemoiz i Leitzaran van esgrimir inicialment raons mediambientals. En el primer cas, l'oposició pretenia incloure's en el moviment contra l'energia nuclear. En el segon, van assegurar que la vall per on estava projectada la carretera era d'un alt valor ecològic, una bandera que va acabar fent seva la banda. ETA va col.locar un cotxe bomba al costat de la seu de Construcciones y Contratas a Madrid i va enviar cinc cartes bomba tot i que només en va esclatar una, que va ferir una dona.

L'escalada terrorista va pujar d'intensitat i, el març del 1991, van assassinar el delegat de Ferrovial a València. Tres mesos després, morien dos artificiers que intentaven desactivar un altre artefacte enviat al president de Construcciones Atocha. L'última víctima que va causar l'autovia va ser un altre empresari vinculat als treballs, Felipe Rey, a qui van matar amb un paquet bomba. Finalment es va estrenar la carretera, amb un important sobrecost pel dispositiu de vigilància que es va haver d'activar.