Montserrat Nebrera: "A Rajoy li diré que el PPC ha de tenir llibertat per poder elegir"

Volia ser presidenta del PP català i encara que no ho ha aconseguit es declara vencedora moral. Quan un dels seus fills li va preguntar si havia guanyat, ella li va respondre: "Sí, però no en números". Va arribar a la política de la mà de Josep Piqué i només dos anys després gairebé aconsegueix liderar el partit.

--Alicia Sánchez-Camacho li retreu que no accepti la derrota.

--No sé per què ho diu. L'hi hau- ríem de preguntar a ella. És la meva presidenta, ha guanyat i jo he perdut, però em sento molt contenta.

--Però no li reconeix l'autoritat. ¿Per què no vol parlar amb ella i apel.la a Mariano Rajoy?

--La meva percepció sol ser la de la gent, i la dels mitjans de comunicació, que són els que configuren l'opinió pública. I aquesta percepció ha sigut majoritàriament que li falta legitimació. A mi em preocupa i intentaré col.laborar per acabar amb aquesta percepció. No és un problema de la presidenta, és de tots i tots hem de col.laborar perquè desaparegui.

--¿Han parlat, acabat el congrés?

--No, tenim pendent una conversa la setmana que ve.

--¿I què li dirà quan es vegin?

--Doncs que estic a la seva disposició, que em digui en què puc ajudar-la i que pot comptar amb mi.

--¿Això significa que estarà en la direcció?

--La meva prioritat no són els càrrecs. S'ha de reflexionar i encertar- la en les formes i els continguts perquè ningú cregui en cap cas que ni la candidatura ni les persones que la integren estaven pensant a tenir un tros de pastís pel simple fet de tenir-lo. Perquè per arribar-hi hi havia molts camins molt més fàcils.

--¿I a Rajoy que li dirà?

--La meva voluntat és explicar-li la meva versió i la percepció de perquè s'ha produït tot això, el resultat, per què vaig mantenir la meva candidatura fins al final, quines expectatives s'obren ara, i oferir-li col- laboració perquè les coses vagin bé, aquí i en general.

--¿Quina és aquesta percepció?

--Que era absolutament imprescindible que hi hagués més d'una candidatura, que m'hauria agradat que tot es resolgués en l'àmbit català i que al no resoldre's així encara era més necessari que almenys una candidatura es resolgués de forma inequívoca a Catalunya i des de Catalunya. I els resultats tenen a veure amb una percepció del PP a Catalunya i que una part de la seva credibilitat i de la seva consideració social vindrà determinada per la seva llibertat a l'hora d'elegir. El congrés i el resultat van quedar legitimats pel fet d'haver-hi hagut un enfrontament amb independència del resultat. I que una candidatura representava la dignitat i la llibertat del compromissari.

--¿La molesta que Rajoy digui que la rebrà com a qualsevol militant?

--Personalment res del que fa el meu president em molesta.

--¿I políticament?

--Penso en aquest 43,28% de compromissaris que també són el PP. Per aquest motiu fonamental he volgut parlar amb ell. Un grup molt rellevant al qual m'honro de representar.

--També hi ha qui afirma que deu els seus suports a l'Opus Dei...

--N'hi ha entre les persones de la meva candidatura i en la nova executiva. El president del congrés, Jorge Fernández Díaz, ho és. El secretari general, Jordi Cornet, ho és i un dels vicesecretaris, Antoni Bosch, ho és. I m'imagino que moltes altres persones. Jo no discrimino mai per raó de les creences religioses. En el meu equip hi ha persones molt creients i altres que no creuen i respecto totes les posicions. No és el més rellevant excepte pel respecte que tots mostren per tots.

--¿Presentarà llistes alternatives en els congressos provincials?

--Això encara s'ha de veure. Només té sentit quan un creu que la llista oficial no ofereix les condicions per generar el creixement del partit. Ha de ser positiva per a la gent que representa, per les idees en última instància. No és la meva intenció anar contra ningú, i si no és necessari, ¿per a què presentar una altra llista?

--¿Aspira a ser candidata a la presidència de la Generalitat?

--No. Jo aspiro que el PP governi. Si és el candidat mateix el que es postula i l'accepten, entre tots tindran la responsabilitat. Si algú extern decideix el candidat, que aquesta persona carregui la responsabilitat. No es tracta de la persona sinó la cosa.

Notícies relacionades

Joan Carles I versus Revilla

La teoria del caos i el ‘vagin-se’n’

--¿Per què no ha firmat el manifest del castellà?

--Les llengües no tenen drets i la seva protecció depèn del grau d'implantació. El castellà ja està molt ben defensat perquè té molts milions de parlants i una enorme potència social. Altres, com l'anglès, tenen molta potència econòmica, i altres tenen menys potència demogràfica, social i econòmica. És el cas de les minoritàries. Per contra, no estic d'acord que pel fet que una llengua sigui minoritària valgui la protecció a qualsevol preu i crec que s'ha fet antipàtica una certa manera de protegir el català. Ni em sembla bé la manera com s'aplica la política lingüística a Catalunya ni em sembla bé firmar un manifest en favor d'una llengua que clarament es defensa sola.