Mor als 87 anys Josep Benet, una personalitat clau de la transició

Actor principal de la resistència antifranquista i de la transició democràtica, Josep Benet Morell va morir ahir a la matinada, quan li faltaven tres setmanes per complir els 88 anys. La mort el va abraçar a l'Hospital General de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on estava ingressat des del mes de febrer passat a causa d'una greu i llarga malaltia.

Historiador, polític, editor i advocat, Benet va néixer a Cervera, el 1920. Va ser el senador més votat d'Espanya (1.300.000 paperetes) en les primeres eleccions democràtiques, el juny del 1977, a les quals va concórrer com a candidat per Barcelona de la coalició d'esquerres Entesa dels Catalans. Ponent de l'Estatut de Sau, va ser reelegit senador el 1979. El 1980 va deixar la Cambra alta per optar a la presidència de la Generalitat en nom del comunista PSUC, en qualitat d'independent. Eren les primeres autonòmiques catalanes, en què es va acabar imposant contra pronòstic el seu rival nacionalista i a la vegada company d'activitats antifranquistes Jordi Pujol (el socialista Joan Reventós partia com a favorit).

El 1982 va presentar una moció de censura infructuosa contra Pujol. El 1984 va deixar l'activitat parlamentària, i després de fer-ho va ser nomenat director del Centre d'Història Contemporània de Catalunya, dependent de la Generalitat. Va exercir aquest càrrec fins al 2000.

FORMAT A MONTSERRAT

Des de molt jove, Benet es va comprometre amb la lluita per la llibertat. Format a l'Escolania de Montserrat, es va vincular al moviment nacionalista català, i va formar part de la Federació de Joves Cristians de Catalunya. El 1938, en plena guerra civil, va ser reclutat per l'Exèrcit republicà com a membre de la denominada Quinta del Biberó, i va combatre al front d'Aragó. Acabada la guerra, va ser mobilitzat per l'Exèrcit franquista, com tots els supervivents de l'esmentada lleva.

Acabat el servei militar, es va implicar en nombroses iniciatives clandestines de resistència a la dictadura de Franco. Va fundar el Front Universitari de Catalunya i els Grups Nacionals de Resistència. Va militar breument a la democristiana Unió Democràtica i va ser detingut en diverses ocasions per la policia política del règim. El 1945 es va llicenciar en Dret per la Universitat de Barcelona. Com a advocat, va defensar nombrosos presos polítics davant el Tribunal d'Ordre Públic i la jurisdicció militar.

EDITORIAL AMB PUJOL

El 1969 va fundar, juntament amb Jordi Pujol i Albert Manent, l'editorial antifranquista Edicions Catalanes de París, que malgrat el nom operava a Catalunya. Aquell mateix any va participar en la constitució de la Comissió Coordinadora de Forces Polítiques de Catalunya, embrió de la molt cèlebre Assemblea de Catalunya, plataforma unitària de l'oposició catalana. Poc abans havia fundatGerminabit, publicació de l'Abadia de Montserrat que va dirigir del 1957 al 1962, data en què es va fusionar amb una altra publicació de la mateixa abadia,Serra d'Or, l'única revista editada en català aleshores.

Agitador indefallible, va participar en nombrosos actes clandestins i va promoure campanyes de resistència, com la vaga dels usuaris dels tramvies de Barcelona, el 1957, i la mobilització en favor del nomenament de bisbes catalans per a Catalunya, el 1966.

ENEMIC DE TARRADELLAS

Notícies relacionades

Feijóo i Fernández exhibeixen sintonia després d’aparcar el xoc pel lideratge del PP a Catalunya

L’Estàtua de la Llibertat, ¿va arribar primer al Congrés abans que a Nova York?

Pioner de la investigació històrica de la repressió franquista en vida del dictador, va ser autor d'obres com el demolidorInforme sobre la persecució de la llengua i la cultura de Catalunya pel règim del general Franco(París, 1973),Maragall i la Setmana Tràgica,Catalunya sota el règim franquistaiExili i mort del president Companys.També va escriure sobre un altre president, Josep Tarradellas, de qui sempre va ser un acèrrim detractor.

En una de les seves últimes intervencions polítiques, el mes de febrer passat, ja hospitalitzat, Benet va recolzar la candidatura de CiU a les generals, encapçalada pel líder d'Unió, Josep Antoni Duran Lleida.