Una Espanya esquifida

Que el gallecMariano Rajoyataqui la proposta del president socialista andalúsManuel Chavesque les escoles oficials d'idiomes d'Andalusia ofereixin cursos de català, gallec i èuscar dient que "no té cap sentit" és un clara expressió d'autoodi i una nova demostració d'una actitud que troba que la cultura catalana fa nosa en el seu concepte d'Espanya.Rajoyfins i tot s'ha arribat a referir a aquesta proposta com "un malson". ¿Quin perill representa per a la integritat d'Espanya que a les escoles oficials d'Andalusia, com de fet ja passa per exemple a Madrid, s'hi pugui estudiar català, com s'hi aprèn alemany, italià o francès? La reacció del PP, incloent-hi la deDolors Nadal,davant d'un plantejament que no imposa res, sinó que simplement ofereix l'oportunitat d'aprendre, confirma que ni accepten la realitat complexa d'avui ni assumeixen la història que l'explica. QuanDaniel Sireradiu que "el catalanisme és una ficció, només és nacionalisme", s'oblida d'afegir que el nacionalisme del PP, contràriament al dels de qui defensen la pervivència d'una llengua i una cultura pròpies, vol imposar una concepció reduccionista i uniformista d'Espanya, l'Espanya esquifida que segonsVidal-Quadrasestà essent amenaçada, senzillament perquè es manifesta com és: plural. Encara no fa una setmanaVidal- Quadrasproclamava a Lleida, referint-se al presidentRodríguez Zapatero:"La seva és una vida estèril. No ha creat cap empresa, no ha escrit cap llibre, no ha fet res. Només intrigar i esperar el moment per quedar-se amb el sant i amb l'almoina".Vidal-Quadrasva afegir-hi, amb una interpretació radicalitzada del moment actual: "En aquestes eleccions no està en joc l'alternança en el poder, sinó que ens hi juguem la pròpia existència d'Espanya com a nació i la dignitat". I tot això quan demà faltarà encara un mes per a la jornada de reflexió. Que les campanyes electorals generin debats i tensions ho hem de considerar al capdavall una expressió saludable de la vitalitat del sistema democràtic que permet confrontar projectes de futur discrepants. També és cert que la successió de processos electorals (locals, al Parlament de Catalunya, a les Corts Generals, europees) pot acabar donant una orientació excessivament electoralista i polaritzada a la vida política. Això potser ajuda a entendre millor que propostes tan innòcues com la que ha fetManuel Chavespuguin provocar insistents i desmesurades respostes, que acaben no tan sols agredintChaves,sinó totes les persones que des de l'afecte al castellà i la voluntat de conèixer altres llengües, valorem la llengua catalana com un aspecte important de la nostra personalitat col.lectiva, com un vincle que ens uneix profundament al passat, al present i al futur del nostre país.