L'Audiència decideix que KAS, Ekin i Xaki són "les entranyes" d'ETA

S'ha acabat com havia començat. La lectura de la sentència del macrojudici contra ETA es va celebrar ahir en una sala mig buida després que van ser expulsats 43 dels 52 processats per cantar l'eusko gudariak (himne del soldat basc) i cridar altres consignes. La resolució afirma que els aparells polític i financer (KAS-Ekin), mediàtic (Egin), internacional (Xaki) i de desobediència de l'entorn etarra (Fundació Joxemi Zubalabe) conformaven "les entranyes i el cor" d'ETA. Per això, ha imposat 525 anys de presó a 47 acusats. Les penes oscil.len entre els dos i els 24 anys de presó.

La sentència, de 1.185 folis, desentranya les estructures de l'organització terrorista i els mètodes d'actuació. També descriu la participació dels condemnats en cada entramat. La decisió judicial posa fi a un procés que va iniciar el jutge Baltasar Garzón el 1997 i a un judici que ha durat 15 mesos.

LA DEFINICIÓ

El tribunal explica que els fronts, que han estat declarats il.legals i dissolts, eren "part de les entranyes d'ETA" i estaven destinats a "acumular forces" de l'organització terrorista. Els jutges defineixen la banda com "un conjunt d'estructures per al seu funcionament en la societat".

Una d'aquestes estructures va ser KAS, que "codirigia" amb ETA "la lluita de masses complementària a la lluita armada". La successora d'aquesta estructura va ser Ekin, que va néixer amb "una capa aparent de legalitat", però era "simplement una organització que va prestar suport" a la banda armada.

Respecte a Xaki, la sentència afirma que "no és ni més ni menys que l'aparell de relacions internacionals" de l'organització terrorista, que ha desenvolupat les seves funcions en delegacions de París, Brussel.les i països de l'Amèrica Llatina.

La sentència també dedica un ampli estudi a les activitats d'Egin. Pels jutges, el diari servia com a "instrument de coacció i intimidació al servei dels altres fronts". A més, a partir del 1991 es va convertir en un element clau per "aconseguir a curt termini" la negociació política amb el Govern.

Per la seva part, la fundació Joxemi Zumalabe es va encarregar de "dinamitzar" els moviments populars al País Basc i Navarra al promoure la desobediència civil. Per això, segons els jutges, "va col.laborar decisivament" amb la banda armada.

En la sentència es critica en diverses ocasions l'actitud dels acusats durant el procés. El tribunal rebutja, per exemple, que el judici hagi estat "polític" i que "hagi perseguit aixafar els drets civils d'Euskal Herria". Per això, nega que s'hagi enjudiciat els acusats per pertànyer a l'esquerra abertzale i diu que ha perseguit les activitats de 52 persones que, "a través de KAS, Ekin, la Fundació Joxemi Zumalabe o Xaki", han pertangut a ETA o hi han col.laborat.

La sentència recull multitud de documents incautats a ETA. En un dels textos, l'organització terrorista revela que no suspèn la lluita armada "per la vigència d'una treva". "L'ú- nic que està en suspens --diu la banda armada-- és el fet d'accionar, que reapareix des que la mateixa treva és vulnerada per l'Estat espanyol".

Notícies relacionades

L’UCO busca diners de la trama Cerdán en feixos de bitllets amagats

Un detingut a Mataró per incitar la "cacera" de migrants a Múrcia

LA PROTESTA

La lectura de la decisió va ser caòtica, com la majoria de les 204 sessions. Els acusats van ser distribuïts a la zona blindada i a la central de la sala de vistes de la Casa de Campo. La periodista Teresa Toda va ser la promotora del motí. Al crit de "no acceptem la sentència" i "és un judici polític", la resta de processats es van posar drets i amb el puny alçat van cantar l'eusko guadariak i van corejar consignes. La presidenta del tribunal, Ángela Murillo, va ordenar el desallotjament, que també va afectar els familiars dels acusats.