Montilla vol reactivar l'euroregió que va impulsar Maragall

El president de la Generalitat, José Montilla, va plantejar ahir al president de la regió francesa de Migdia-Pirineus, Martin Malvy, la conveniència de reimpulsar l'euroregió Pirineus- Mediterrani, de la qual també formen part les Illes Balears i Aragó, per part espanyola, i el Llenguadoc- Rosselló, a França. Un dels seus principals impulsors va ser Pasqual Maragall en l'anterior legislatura.

Després de la trobada a Barcelona, Montilla i Malvy van acordar reclamar la construcció del tram Perpinyà-Nimes de la línia del tren d'alta velocitat (TGV, en francès) que ha d'unir Catalunya i França. Els dos presidents van advocar perquè a la cimera que els Governs dels dos països celebraran a finals de l'estiu, França es comprometi a fixar un calendari definitiu per a aquestes obres que fa molts anys que estan pendents de concretar.

RETARD

Fa unes setmanes, el Govern espanyol va anunciar que el tram que s'està construint entre Barcelona i França no es completarà fins al 2012, data que suposa un retard de tres anys sobre l'agenda prevista. Aquest retard no afecta el tram francès entre el Pertús i Perpinyà. Des d'aquesta ciutat, capital de la Catalunya Nord, el tren de gran velocitat circula fins a Nimes per vies convencionals i, vist el retard en la construcció, ho seguirà fent durant bastant temps.

Malvy va aprofitar la visita per reivindicar també el tram d'alta velocitat entre Perpinyà i Tolosa, capital de Migdia-Pirineus. Aquest enllaç, no previst per l'administració francesa, permetria unir aquesta regió amb Barcelona en una hora i mitja. Malvy va afegir, com a al.licient per al mercat català, que la línia faria possible viatjar de Barcelona a Irun i Sant Sebastià en menys de tres hores, a través del sud de França.

L'entrevista d'ahir també va servir perquè Montilla plantegés al president de Migdia-Pirineus la conveniència de reactivar l'euroregió Pirineus-Mediterrani, la més gran de les 82 existents al si de la Unió Europea (UE). La gran majoria d'aquests territoris agrupen zones frontereres que comparteixen interessos econòmics i culturals i actuen com a grup de pressió davant la UE i els seus estats respectius.

Notícies relacionades

La ministra Robles tanca el curs de l’AEL

"Volem més": el lema del PP català per al seu congrés

NOVA NORMATIVA

Ara fa un any, la UE va aprovar una normativa que preveu la creació de les "agrupacions europees de cooperació territorial" com un nou instrument amb personalitat jurídica pròpia. Malvy va subratllar que aquest nou estatus servirà per relacionar-se "de forma més eficaç" amb la resta d'institucions europees i donarà un "poder considerable" a l'euroregió. Ara, la resta de socis hi hauran d'aportar els seus punts de vista, però no sembla que hi hagin d'haver discrepàncies. La decisió definitiva es prendrà el 3 de desembre a Tolosa.