L'Audiència Nacional rebutja l'acarament entre Díaz de Mera i la seva font

El tribunal de l'11-M ha emès una resolució on rebutja la sol·licitud d'acarament realitzada per una de les acusacions particulars entre l'exdirector de la Policia Agustín Díaz de Mera i la seva font, el comissari Enrique García Castaño, que van oferir diferents versions a la sala sobre l'existència o no d'un informe que relaciona la banda terrorista ETA amb la massacre.

La Secció Segona Penal de l'Audiència Nacional també ha rebutjat la citació de nous testimonis relacionats amb aquest presumte document al considerar que "ja ha deposat a la sala la que es coneix com a font directa de Díaz de Mera" i "s'han practicat o estan pendents altres proves que permetran al tribunal valorar la credibilitat del testimoni".

Hipòtesi de robatori dels explosius

Per altra banda, un interventor d'armes i explosius de la Guàrdia Civil a Astúries ha explicat durant la jornada 34 del procés que, a l'inspeccionar després de l'11-M Mina Conchita, d'on suposadament van sortir els explosius per a la massacre, i comprovar que cap artiller havia denunciat la desaparició d'explosius, va pensar en "la hipòtesi d'un furt".

També ha assenyalat que en la inspecció van comprovar que "documentalment no es podia certificar aquesta falta" d'explosius, i que no hi havia constància de cap denúncia dels artillers, fet que, des del seu punt de vista, i tenint en compte la magnitud dels atemptats i, per tant, de la quantitat d'explosiu utilitzat, "seria difícil d'explicar que ningú hagués dit que faltava explosiu". Per això, va afegir el testimoni, "vaig pensar en la hipòtesi d'una furt".

Durant la seva compareixença, aquest testimoni també ha revelat que l'any 1999 hi va haver una denúncia contra Mina Conchita, encara que no ha sabut precisar si va arribar a haver-hi una sanció, però ha destacat que no tenien "cap sospita" sobre aquesta explotació minera.

També ha explicat que en la inspecció ocular practicada en l'explotació hi van trobar dues bosses de Goma 2 Ec tancades, i dues més de Goma 2 Ec obertes al terra, en una espècie d'escombraries.

L'any 2003 sabien que Trashorras venia explosius

També ha declarat el cap de la Intervenció Central d'armes de la Guàrdia Civil a Astúries, José Luis Bayona Pérez, que ha explicat que una circular de setembre del 2002 feia referència a la necessitat de derivar la vigilància de les explotacions mineres de l'Institut Armat a la seguretat privada, ja que s'havien constatat "petites sostraccions" d'explosius.

Notícies relacionades

Junts manté el seu rebuig de la reducció de la jornada laboral malgrat els contactes entre Puigdemont i Díaz

ERC llança la seva pròpia llei perquè Catalunya recapti l’IRPF davant la falta d’acord amb el PSOE

De la mateixa manera ha testificat l'excap interí de la Comandància de la Guàrdia Civil a Astúries, Fernando Aldea, que ha explicat que el 2 de juliol del 2003 es va fer una inspecció a Mina Conchita on el resultat va ser "sense novetat", segons li va transmetre un interventor d'armes i explosius de la Guàrdia Civil a Astúries.

Tan Aldea com el capità de la Unitat Orgànica de la Policia Judicial de la Comandància de la Guàrdia Civil d'Oviedo, Pedro Amable Marful, i el sergent Francisco Javier Hidalgo d'aquest destí, que també han declarat, han coincidit a assenyalar que el 2003 van saber que els acusats Antonio Toro i José Emilio Suárez Trashorras pretenien vendre explosius.