Un grup islamista internacional fa proselitisme a Catalunya

Un dels grups islamistes més grans del món s'ha instal.lat a Catalunya. Hizb ut Tahrir (HUT; en català, Partit de l'Alliberament), un moviment rigorista estès per una vintena de països, manté una activitat permanent a Catalunya, on distribueix octavilles i efectua tasques de proselitisme, segons han afirmat a aquest diari representants de les forces de seguretat de l'Estat i especialistes en moviments religiosos.

A més, les forces de seguretat han detectat l'arribada procedents de la Gran Bretanya d'activistes escindits d'un altre grup islàmic internacional molt conservador, el Tablig. Segons aquestes fonts, "s'ha constatat que aquests individus, d'ideologia molt radical, són molt actius en el repartiment d'octavilles i en activitats de propaganda".

DES DE FA DOS ANYS

Tot i que la presència de membres de HUT es detecta a Catalunya des de fa almenys dos anys, els militants que aquest grup tenia a Catalunya no es van constituir en una branca organitzada fins a principis d'aquest any.

"El gener passat, el grup va distribuir un comunicat fundacional i es va identificar com Hizb ut Tahrir al-Islami al-Magrebi (Partit de l'Alliberament Islàmic Marroquí)", explica l'especialista marroquí Abdul.là Rami, que subratlla que HUT divideix el territori internacional en wilayas (províncies), i que Espanya pertany a la wilaya europea.

Segons aquest especialista, aquest nou grup és la branca marroquina de l'internacional Hizb ut Tahrir. "S'instal.la a Espanya per operar perquè al Marroc la pressió policial és molt forta i no pot actuar", explica.

En una dels primers textos difosos per aquest grup, Hizb ut Tahrir al-Islami al-Magrebi es va definir "com una organització secreta" i va denunciar "l'ocupació per l'Espanya croada de Ceuta i Melilla".

A més a més, el grup va assenyalar la intenció "de fundar un moviment jihadista com els del Líban i el Caixmir". No obstant, l'especialista Abdul.là Rami insisteix que, en el cas de HUT, "és una jihad política, ja que és un grup no violent".

Fonts de les forces de seguretat assenyalen que el grup actua sobretot a Barcelona i al seu cinturó. "Els líders són sirians i libanesos, i els militants, marroquins", assenyala un agent, que precisa: "No s'ha detectat que tinguin mesquita o oratori propi i la seva activitat es porta a terme en reunions privades".

Tot i això, el grup de HUT instal.lat a Catalunya opera en la clandestinitat, a diferència de les seves branques a la Gran Bretanya o Dinamarca, que funcionen de forma oberta. Allà, els seus líders són coneguts, participen en cimeres i congressos, disposen de web oficial i fins i tot de departament de premsa.

A la seva web, el moviment assegura rebutjar la violència. De fet, HUT va condemnar els atemptats de l'11-S. Per això, les forces de seguretat espanyoles no l'han etiquetat com a terrorista sinó com a grup conservador, tot i que van expressar la seva "preocupació" per les seves idees radicals.

HUT, fundat el 1953 pel xeic Taqiudín al-Nabhani a Jerusalem, té com a objectiu treballar per a la reinstauració d'un califat que unifiqui tot el món islàmic i que estaria basat en la llei alcorànica. El moviment ha estat prohibit a la majoria de països àrabs i a les exrepúbliques soviètiques de l'Àsia Central, on se l'acusa de perpetrar atemptats.

A Europa, HUT ha estat il.legalitzat a Rússia i Alemanya, on se'ls va acusar d'"antisemitisme" (van llançar una crida per matar els jueus) i de difondre l'odi. A Dinamarca, el portaveu va ser condemnat a diversos mesos de presó per fer una crida a l'assassinat de jueus.

DUBTES A LA GRAN BRETANYA

Mentrestant, a la Gran Bretanya, el primer ministre, Tony Blair, va proposar prohibir-lo després dels atemptats del 7-J, una decisió que no es va executar perquè diversos informes policials van assenyalar que es tractava d'un grup no violent.

Notícies relacionades

Feijóo i Fernández exhibeixen sintonia després d’aparcar el xoc pel lideratge del PP a Catalunya

L’Estàtua de la Llibertat, ¿va arribar primer al Congrés abans que a Nova York?

"La seva aparició demostra que entre els musulmans instal.lats a Catalunya hi ha una efervescència ideològica que fa que arrelin des de grups religiosos més progressistes fins a d'altres de més conservadors", assenyala un expert que demana mantenir-se en l'anonimat. "És important --diu-- treure aquests grups de la clandestinitat, perquè actuïn políticament a l'espai públic, sempre que compleixin la llei".

Per Zeyno Baran, especialista al Centre d'Estudis Nixon (EUA) i autor del llibre, Hizb ut Tarir: la insurgència política de l'islam, aquest grup "és perillós per a Occident a llarg termini perquè té una ideologia que no creu ni en les constitucions, ni en el sistema d'aquests països".