Els mestres han de reflexionar

Però, si Ustec i Professors de Secundària no garanteixen una negociació efectiva, ¿què es pot fer? Els professors han de reflexionar i posar el seu malestar i la seva reivindicació en context. No hi ha possibilitats materials de millorar les condicions acordades. Xocar amb aquesta paret no serveix per a res més que per aguditzar el seu desànim. A més, en aquesta vaga i en aquestes protestes s’han creuat algunes línies vermelles que haurien de convidar a refredar els ànims. Hi ha hagut accions que han tingut més similitud amb les dels CDR en els pitjors moments del procés que amb la protesta sindical i és el cas de la crida de dimarts que ve a "paralitzar el país". I és motiu de sospita que les vagues més contundents no s’hagin produït abans, quan les retallades van ser més severes. Els mestres tenen tot el dret a millorar les seves condicions laborals, però no han de deixar-se mai utilitzar pels que persegueixen altres objectius que no tenen res a veure amb aquest col·lectiu professional.

No serà fàcil sortir d’aquest encallament. El Govern poc més ha d’oferir, però no pot permetre que es posi en risc el final de curs. Els sindicats derrotats plantegen una sortida per la tangent amb una vaga indefinida, tensant la corda perquè sigui insostenible per a la butxaca dels que no accepten l’acord. Les aules cremen de calor. L’oposició –i els socis d’investidura– atia el conflicte per posar el Govern contra les cordes, que és com estarien ells si governessin. I marxar de vacances sense resoldre el tema no farà res més que enquistar el problema perquè ressorgeixi a la tardor amb més força, si és possible. Potser és el moment de buscar una mediació, sigui entre la conselleria i els sindicats o entre aquests i els mestres. Cal intentar-ho tot, però res és possible sense que els mateixos docents parin la pilota i pensin què demanen i què poden aconseguir sense perdre la raó que puguin tenir.