‘Six-Seven’, sense pecat concebut

No culpo la profe per censurar una fórmula que utilitza fins i tot Sant Pere, perquè genera en els adults una sensació similar a la de rascar una pissarra amb un cúter mentre sona Melendi.

La primera vegada que el meu fill de 8 anys la va deixar anar a casa, vaig intuir que estava davant d’una cosa gran, així que el vaig sotmetre a un tercer grau. ¿Què significa? "Res", em va respondre. "Aquesta és la gràcia", va afegir. Una cosa que no significa res, vaig pensar llavors, pot significar-ho tot. En aquest cas, una celebració, una vacil·lada, una ostentació, un "a mi no em miris". Normalment acompanyat del mateix gest que va fer el Summe Pontífex a Madrid: balanceig altern de les dues mans amb els palmells cap amunt. És tal el seu predicament, que si el lector no sap què és i ho busca a Google, la mateixa pantalla trontollarà. Ja ho va dir l’escriptor distòpic Arthur C. Clarke: "Qualsevol tecnologia prou avançada és inindistingible de la màgia". O de la fe religiosa.

El que va néixer en un rap de Skrilla i va encendre com l’esca a internet per prendre escoles i instituts arriba ara a dalt de tot de la piràmide de l’Església. Arriba una mica tard, com ho fan algunes expressions al carrer al diccionari de la RAE (recentment va acceptar gif, turismofobia o farlopa ). El meu fill: "La veritat és que s’ha passat una mica de moda. Ara utilitzem altres brainrots: spagueti tualetti, caputxí assassí, tung tung tung sahur"... És graciós, perquè aquest últim ve de l’islam indonesi, on sahur és el menjar que ingereixen abans de l’alba durant el dejuni.

El Papa sap molt bé que la societat actual està fregida. No en va aquestes expressions buides porten per nom brainrot (cervell podrit). Però des que Dylan va tocar per a un envellit Joan Pau II la cançó Forever Young no havíem tornat a veure una assimilació contracultural tan clara.

En l’arrencada de la gira papal de Lleó XIV jo només tenia un dubte. No de fe, sinó lingüístic. ¿Què li corejaria la quitxalla? Quan Benet XVI ens va visitar, els joves van voler guanyar-se el cor amb rimes machadianes com "Benet: ics, ve, bastonet" o "Soc drogoaddicte, la meva droga és Benet". En uns quants anys, el curs de la complicitat s’ha invertit: el capo del catolicisme s’ha acostat amb una expressió absurda a la joventut i no al revés. Six-Seven: l’equivalent (sense entusiasme frenètic i ritme contagiós, sinó amb deix irònic setciències) del segle XXI d’aquest vers que va encapsular l’esperit del rock and roll: "awopbobaloobopalopbamboom" (fixant-s’hi: no és tan lluny Tutti Frutti de Spagueti Tualetti ). El cronista del primer pop cinquantí, Nik Cohn,va dir que ho significava tot perquè no significava res: era un "codi teen, un llenguatge xifrat que feia del rock una cosa totalment incomprensible per als adults". També va dir que la frescor del pop de veritat va acabar per culpa de la sofisticació del Sgt. Pepper’s dels Beatles, publicat a... 1967 (en fi, Six -Seven).

Notícies relacionades

Un patrimoni compartit

Calor a les aules

El meu fill estava una mica escandalitzat amb el fet que el Papa deixés anar una cosa prohibida a la seva classe de primària. Però jo no tant. Al cap i a la fi, no hi ha res més escandalós que el salt de fe ni llenguatge més misteriós que el de les escriptures. L’àngel que es va aparèixer en somnis al Josep per dir-li que la Verge Maria havia concebut sense pecat, que tranquil perquè no li havia posat les banyes, li va deixar anar: "No temis prendre amb tu Maria com la teva dona perquè l’engendrat en ella és de l’Esperit Sant". Però si el turmentat fuster hagués repreguntat com havia sigut això possible, l’àngel podria haver orientat els palmells cap al cap, a les altures, per balancejar les mans xiuxiuejant-li: "Six-Seven , Josep. Six-Seven".

El Papa té gira per davant. En els seus primers dies va exhibir raonaments (sobre els populismes, la immigració o la IA) més assenyats i progressistes que la gran majoria dels seus més acèrrims seguidors. Però després hauria d’aterrar en altres temes. Així que no descartem que, davant les preguntes més incòmodes (eutanàsia, avortament, abusos, socialització dels tresors vaticans) acabi contestant, amb un somriure a la boca: "Six-Seven".