Editorial
Més preguntes a Zapatero
Si els encàrrecs eren tan clars i tan legals, ¿per quina raó es recorria a múltiples societats?
Durant aquest cap de setmana s’han conegut alguns dels informes de la Unitat de Delinqüència Econòmica i Fiscal (UDEF) que sustenten la interlocutòria d’investigació del jutge José Luis Calama contra José Luis Rodríguez Zapatero. A l’espera de conèixer el contingut del sumari que s’aixecarà parcialment els pròxims dies, la realitat és que a l’expresident socialista se li acumulen les preguntes que ha de respondre, no sobre els detalls que poden ser més o menys imprecisos, sinó sobre la manera d’actuar i sobre l’objecte de les seves col·laboracions amb l’entramat empresarial de Julio Martínez. Per començar, si els encàrrecs eren tan clars i tan legals com va afirmar Zapatero al Senat, ¿per quina raó es recorria a múltiples societats que es facturaven entre si i per què algunes no tenien cap altra activitat que cobrar i pagar factures d’altres empreses del que acabava funcionant com un grup? En segon lloc, i si novament es tractava d’activitats lícites i reals d’assessorament i fins i tot de lobby, ¿per què era necessari recórrer a la creació de societats en paradisos fiscals com Abu Dhabi o les illes Verges? I en tercer lloc, bona part dels clients procedien de Veneçuela i la Xina, dos països que, en principi, no són socis ni aliats d’Espanya i envers els quals el Govern de Pedro Sánchez ha anat alterant les seves posicions, de vegades poc alineades amb el conjunt de la UE, de manera que és lògic que hagi d’aclarir si en aquestes activitats ha fet ús en algun moment de la seva condició d’expresident i exdirigent del PSOE per conformar la posició de l’actual govern. No és un assumpte menor, perquè malgrat l’absència d’un estatut clar dels expresidents del Govern se’ls ha de suposar en tot cas un mínim de lleialtat en la defensa dels interessos del propi país davant tercers i no al revés. El llarg procés judicial que té per davant permetrà a Zapatero aclarir aquests i altres aspectes, també alguns detalls amb els quals la imprecisió de la UDEF l’hagi posat al peu dels cavalls. L’ocultació no és demostració de conducta delictiva, però és un indici més que raonable.
D’altra banda, queden les conseqüències polítiques d’aquests indicis, que no mereixen la condemna de ningú però que generen desconfiança. Per començar, entre la militància i els dirigents socialistes. Hi ha dos detalls no menors que no es poden passar per alt. Zapatero ha sigut en part el precursor i el principal avalador del gir a l’esquerra que ha permès a Pedro Sánchez conquistar el poder i mantenir-se en els últims vuit anys. Els seus gestos han provocat la confiança de molts militants que no veien clares algunes decisions, com presentar una moció de censura, pactar amb Podem després de les primeres eleccions o amb Puigdemont després de les últimes. Allà sempre ha sortit Zapatero en auxili de Sánchez davant l’animadversió dels seus antecessors. Ha sigut també Zapatero qui els ha arengat a les campanyes electorals i qui ha proporcionat a l’actual president quadres per al Govern i per al partit després de la marxa del seu nucli inicial en les primàries. I d’això ha de donar tantes explicacions l’expresident com el mateix Sánchez que, com a mínim, té mal ull o no tria per mèrits sinó per altres coses gent que sempre l’acaba defraudant.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
