La fe de l’altre

Totes aquestes maneres i moltes més de viure el catolicisme s’escamotegen amb interessada reincidència als musulmans. Es pren una visió essencialista, simplista –si no manipulada– de l’Alcorà i es neguen les múltiples escoles d’interpretació del text. S’esborra el pluralisme intern de l’islam per crear una imatge immobilista i amenaçant. Fins a considerar-lo "incompatible amb la democràcia i els drets humans", com afirma l’historiador Fernando Bravo López a En casa ajena (Edicions Bellaterra, 2012). Com si tot musulmà amagués un possible terrorista a dins seu. Tan absurd com considerar tots els catòlics a imatge i semblança dels episodis més tremends de l’Antic Testament, aquells en què abunden matances, violacions salvatges i fins i tot genocidis a la Terra Promesa.

Notícies relacionades

Caure a la meitat

Pensa bé i dubtaràs

Si admetem que la creu pot ser portada com a símbol de tradició, pobresa, orgull, compromís, talismà, submissió o pertinença, també hauríem d’acceptar els múltiples significats que pot adquirir el hijab. Pot ser la peça de la submissió o de l’elecció, del compromís religiós o de la rebel·lia. No és el mateix la dona obligada a portar-lo a l’Iran que la jove que es cobreix com a resposta a la islamofòbia. Una reivindicació en la línia d’aquell black is beautiful (el negre és bonic) dels moviments de drets civils als EUA enfront del racisme. Serveix com a referència l’enquesta recent de l’Institut Francès d’Opinió Pública (IFOP), que assenyala que una de cada dues dones d’entre 18 i 24 anys fa servir el vel, tres vegades més que el 2003. Únicament un 2% afirma que es tapa "sota la pressió directa dels familiars".

"¿És lliure una dona amb vel?", es preguntava el filòsof Santiago Alba Rico en un article a El País sobre l’ús del mocador als instituts. "Jo no defensaria l’ús conjuntural del vel en nom de la llibertat religiosa sinó en nom del laïcisme i del dret a l’educació, que és el dret a la rebel·lió i a la transformació personal", afirmava en el text. També podríem fer-nos una altra pregunta: ¿és lliure una societat que menysprea les dones amb vel? Recentment, una parella va ser detinguda a Manresa per haver pegat a unes quantes dones musulmanes. Els cops de puny van arribar després d’insultar-les perquè portaven el hijab. ¿Quanta diferència estem disposats a acceptar als nostres carrers? ¿Quanta "prioritat nacional" pot ser corejada sense enverinar-nos d’odi?