¿Ventafocs o ànima?

A més, al ser l’administració més accessible per als ciutadans, acaben assumint infinitat de despeses i inversions per competències que no els corresponen. Els experts situen aquestes despeses en 10.000 milions anuals entre tots els ajuntaments espanyols, gairebé un 20% del seu pressupost total.

Els tres nivells de l’administració es necessiten per ser eficaços prestadors de serveis a la ciutadania. Sense els recursos de l’Estat, les administracions autonòmica i local no arriben a atendre totes les demandes de la població. Per la seva banda, l’administració autonòmica acosta serveis fonamentals a la població com salut, educació i justícia.

Però, ¿i els ajuntaments? Sent els que tenen menys marge de maniobra són els ulls, les orelles i el cor de l’administració. Els alcaldes saben millor que un conseller o un ministre què necessita la gent, quan i on. Sense ajuntaments, l’administració no té ànima.

Aquest cúmul de circumstàncies porta les administracions locals a haver de comptar amb l’ajuda de les diputacions i el govern autonòmic per fer front a programes concrets i a projectes d’inversió.

Notícies relacionades

El PP torna a presidir les Corts de Castella i Lleó després de pactar amb Vox

Una altra deserció a Vox obre una via al PP a Múrcia per no dependre d’Abascal

El programa general d’inversions de la Diputació de Barcelona, amb una dotació de més de 260 milions per als anys 2024 al 2027 i el Pla Únic d’Obres i Serveis de la Generalitat de Catalunya (PUOSC) per als anys 2025 al 2029, amb un pressupost de 500 milions, són dues eines fonamentals per als municipis.

Catalunya compta amb 947 municipis però, d’aquests, la meitat tenen menys de 1.000 habitants i en aquests municipis els pressupostos no solen arribar als cinc milions d’euros. En aquestes circumstàncies, comptar amb una dotació mínima de 400.000 euros per a una obra o un equipament, que és l’aportació base del PUOSC, és com si a un alcalde li toqués la loteria.