«Prioritat nacional», ¿picada d’ullet simbòlica o concessió real?

Però l’elecció de les paraules mai és innocent i el text introdueix un marc mental que distingeix entre ciutadans en funció del seu origen, condició o situació legal. En aquest sentit, la crítica feta per la presidenta de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, resulta significativa, perquè apunta a una incomoditat de fons en el PP, tot i que en realitat el gir ideològic a Génova es va produir ja fa uns mesos.

Parlar de «prioritat nacional» en l’accés a determinats serveis o polítiques públiques obre la porta a una jerarquització que xoca amb els fonaments de l’Estat de dret. Fins i tot si la seva aplicació pràctica és limitada o difusa, com la redacció de l’acord sembla entreveure, la seva inclusió en el document legitima aquest discurs.

Notícies relacionades

La guerra de la regularització

Una llum al camí

L’expressió apareix primer vinculada a l’accés a l’habitatge protegit i, posteriorment, a l’obtenció de totes les ajudes, subvencions i prestacions públiques. Però en tots dos casos s’apunta a l’empadronament com la fórmula per certificar l’arrelament del sol·licitant. I aquí hi ha la clau, perquè a Espanya el padró és simplement un registre municipal independent de la situació legal de residència. Per tant, caldrà esperar l’aplicació de l’acord per conèixer el seu veritable abast.

Mentrestant, Vox ha tornat a la cleda, assumeix el seu paper de soci subordinat del PP –l’acord a Aragó està també molt avançat– i deixa de ser el partit que impugna el sistema a l’integrar-s’hi. El desenvolupament de la legislatura a Extremadura indicarà si Vox s’ha sortit amb la seva a l’imposar al PP la seva agenda ideològica o si, com sembla, ha sigut Feijóo el que ha aconseguit domesticar Abascal.