2
Es llegeix en minuts
El fenomen Rosalía

SHARON LOPEZ

A la gira de promoció del seu primer àlbum –Los Ángeles– Rosalía va gravar, el febrer del 2017, als estudis d’EL PERIÓDICO, una cançó d’aires flamencs que es titulava Día 14 d’abril, amb Raül Refree a la guitarra. Es presentava així: "Hola, em dic Rosalía". Ningú podia imaginar que, tot just una dècada després, aquella cantant d’aspecte tímid de Sant Esteve Sesrovires es convertiria en un autèntic fenomen planetari, amb 200 nominacions i 80 premis de ressonància internacional (Grammy, Billboard, MTV...), amb més de 42 milions de reproduccions a Spotify del seu últim àlbum, Lux , i amb una gira d’aquest disc per Europa i Amèrica que congregarà més d’un milió de persones en 42 concerts.

El Lux Tour arriba aquesta setmana a Barcelona enmig d’una expectació sense precedents i amb un Palau Sant Jordi a vessar en els quatre dies anunciats. Parlem de "fenomen" i certament pocs substantius són més adequats per entendre aquest fet extraordinari, l’elevació d’una cantant catalana al cim del panorama musical mundial, amb una trajectòria impecable que beu de la particular interpretació del flamenc en la seva etapa inicial i que s’ha desenvolupat a partir de l’apropiació artística de múltiples referències, amb una substància personal que ha derivat en un estil propi, magnètic i magmàtic.

S’ha de pensar –com s’encarrega de recordar l’especial d’EL PERIÓDICO aquest diumenge– en la Rosalía que es va educar al Taller de Músics i a l’Esmuc, que es va foguejar en locals del Raval i que va actuar al mític Heliogàbal, amb trenta persones de públic i a 8 euros l’entrada. Aquella Rosalía que, amb un primer àlbum cru i emocional, trencava tòpics i s’atrevia a contestar l’ortodòxia del cant, en un escenari amb només dues cadires. Més tard van venir els indicis de consagració, a partir del seu primer concert al Palau de la Música i de la presentació al Sónar del 2018 amb Malamente, el single del seu segon àlbum, El Mal Querer, inspirat en un relat occità d’amor cortès del segle XIII. Amb l’aparició de Motomami , el 2022, va arribar l’eclosió de l’espectacle visual, amb la confirmació d’una estètica contemporània basada en referents urbans i en els missatges transmesos a partir de les aplicacions més usuals entre els joves.

L’eclecticisme de Rosalía ha arribat a Lux a uns extrems d’excel·lència i atreviment inigualables, a partir d’una combinació de simbologia espiritual, contingut d’arrel mística i materialitat terrenal, i ha significat, segons l’opinió dels experts, un canvi de paradigma, amb una posada en escena enlluernadora que va més enllà del concert i que es converteix en la "construcció d’una catedral sonora", amb la voluntat de formalitzar un discurs coherent, unitari i envoltant. Des de la famosa interpretació operística de Berghain, que va triomfar en els BRIT Awards, amb aires de hard-tecno, fins als laments d’arrel flamenca, les balades, el fado o hits com La Perla, Rosalía aposta per un àlbum i un muntatge conceptuals, la unificació estètica d’un relat.

De l’absència de músics en viu a Motomami a la prohibició dels periodistes gràfics en els seus concerts, la polèmica també és present en la seva trajectòria. No hauria d’entelar l’esdeveniment musical de primer ordre que la ciutat es disposa a viure aquesta setmana.