Instruccions prèvies

En aquest document, que segons la comunitat autònoma rep diferents noms, declaració de voluntats anticipades, testament vital, "l’atorgant", és a dir, qui el firma, "pot designar, a més, un representant perquè, arribat el cas, serveixi com a interlocutor seu amb el metge o l’equip sanitari per procurar que es compleixi", sent cada servei de salut l’encarregat de garantir-ho.

Després de tota aquesta tirallonga legal i administrativa, confesso que desconeixia l’existència d’aquest procediment fins que fa uns anys una amiga em va explicar que ho faria, firmaré el testament vital, em va dir. Tenim, totes dues, un llarg historial de convivència amb la malaltia i hem presenciat el patiment extrem, insuportable, d’éssers estimats que van morir després d’una agonia lenta i insuportable. I per això defensem, totes dues, el dret a morir dignament, tan fonamental com tots els que recull la Constitució i que està garantit a Espanya des del 25 de juny del 2021.

És per això que ara fa uns quants dies la meva amiga va modificar el seu document de voluntats prèvies per incorporar "la seva voluntat d’acollir-se a la prestació d’ajuda per morir (eutanàsia) en aquelles circumstàncies en què "no es trobi en ple ús de les seves facultats, i tampoc pugui prestar la seva conformitat lliure, voluntària i conscient per portar a terme les seves sol·licituds".

Llegeixo, al document que ella mateixa em passa, ho comparteix amb mi, ja que l’amistat, l’amor, és sobretot això, complicitat en les decisions més difícils, suport i respecte en aquells moments, les "instruccions addicionals": "és la meva voluntat evitar tota mena de patiment i morir de manera ràpida i indolora d’acord a les bones pràctiques mèdiques". I penso en els meus pares, en les seves morts, i en tot el dolor que se’ls podria haver evitat.

Notícies relacionades

Epstein i els científics

El pes del PSC a Madrid

És aleshores, moguda per aquest record, els rostres deformats pel sofriment, desproveïts ja de vida i no obstant vivint, quan decideixo iniciar els tràmits per sol·licitar el document d’instruccions prèvies, en què manifestaré "la meva voluntat d’acollir-me a la normativa vigent en matèria d’eutanàsia". Miro la data. És 28 de març. Fa 85 anys, Virginia Woolf es va suïcidar endinsant-se al riu Ouse amb les butxaques del seu abric plenes de pedres.

"Si algú hagués pogut salvar-me, hauries sigut tu. Ja no em queda res, tret de la certesa de la teva bondat. No puc continuar espatllant-te la vida. No crec que dues persones poguessin ser més felices que nosaltres", va escriure al seu marit Leonard en una carta que va deixar a la lleixa de la xemeneia de la casa de camp on feia uns mesos que vivien, lluny de Londres i de les bombes, instal·lats en "l’agradable monotonia de viure".