Caure del burro

Ara tot sembla canviar: les classes mitjanes pateixen l’impacte d’un neoliberalisme descontrolat, les democràcies perden terreny (el 72% de la població del món viu en autocràcies) i baixa la qualitat de les que continuen, mentre creixen les desavinences dins el grup occidental, perquè els americans pensen que Europa ha perdut el nord, ens imposen aranzels, discutim de la regulació de les grans plataformes digitals, sembren dubtes sobre la defensa col·lectiva i el paraigua nuclear, recolzen els nostres partits d’ultradreta, i amenacen d’apoderar-se fins i tot del territori d’un altre membre de l’OTAN. El resultat és el debilitament de la relació transatlàntica i una ruptura de confiança que no serà fàcil esmenar. Ni Xi ni Putin podien esperar que Washington els fes un regal millor.

Notícies relacionades

Ucraïna, any quatre

El DAO era immigrant

I, per fi, els nostres líders semblen caure del burro i reconèixer-ho públicament, tot i que per a això hagi hagut de venir a Davos el primer ministre del Canadà per confirmar-los "la ruptura de l’ordre mundial" i la necessitat dels països mitjans d’unir-nos, per millor defensar els nostres valors i interessos davant els grans. Després, a la Conferència de Seguretat de Múnic, Merz ha certificat la defunció "del vell món" i la necessitat d’Europa de trobar el seu camí, tot i que sempre que sigui possible d’acord amb els americans, perquè "junts som més forts". D’acord, a condició que el camí el decidim conjuntament i no com passa ara, que Washington el marca i després pretén que el seguim sense queixar-nos. També els americans volen que assumim més responsabilitats en la nostra defensa davant l’os rus. En l’última reunió de l’OTAN, van confirmar la reducció del nombre de soldats desplegats al nostre continent i van advocar per una OTAN 3.0, amb més participació europea en les seves finances i en la seva estructura de comandament. Washington no oculta la seva preocupació davant l’ascens xinès i vol reorientar els seus mitjans cap a Àsia, com ja va intentar Obama.

Important ha sigut també la recent reunió dels líders europeus en un castell belga, en companyia de Draghi i de Letta, per posar en marxa les recomanacions que tots dos van fer fa ja un any i que en bona mesura han dormit el son dels justos: competitivitat, industrialització, mercat de capitals que permeti treure el màxim partit a l’estalvi de 13 bilions d’euros que guarden els nostres bancs, transició energètica, polítiques comunes en energia i migracions, acabar amb regulacions excessives i asfixiants, i defugir els inconvenients de la regla de la unanimitat, que impedeix que aconseguim parlar amb una sola veu en defensa dels nostres valors i interessos, una cosa que és possible aconseguir sense necessitat de reformar els Tractats amb coalicions de voluntaris, geometries variables, i apartament voluntari dels reticents (opting out) per deixar avançar els que puguin i vulguin, com ja va aconseguir l’euro o l’espai Schengen. Ursula Von der Leyen presentarà un full de ruta el mes vinent perquè no hi ha temps per perdre. És el camí correcte. Necessitem "una Europa forta", va dir Macron a Múnic, mentre escoltava el discurs de Marco Rubio, de puny de ferro en guant de vellut. I, per si quedaven dubtes de l’Europa que Washington vol, després se’n va anar a visitar l’hongarès Orban i l’eslovac Fico... Washington ens vol al seu costat però obeint les seves ordres.