La tribuna
La defensa exigeix sacrificis
No es tracta només de gastar més –però també–, el que ens cal és gastar més bé i el Govern ho sap i ho hauria d’explicar amb claredat, perquè governar no és seguir les enquestes sinó afrontar les realitats
L’OTAN costa 3.250 dòlars a l’any per nord-americà, 1.450 euros per europeu i 400 per espanyol, i això tindrà un preu, si mai necessitem nosaltres l’ajuda dels altres
Donald Trump pot ser l’estímul que els europeus necessitem per fer el que fa temps que sabem que hem de fer però que no fem. Defensa és l’àmbit més evident –tot i que no únic-, atès que ja Ronald Reagan denunciava els pocs diners que dedicàvem a la defensa col·lectiva i no li vam fer cas ni a ell ni a cap dels seus successors, que ho demanaven amb bones maneres, fins que ara ha arribat un president que ho exigeix amb males maneres. Trump ha declarat que no està interessat en la nostra seguretat, parla d’una OTAN 3.0 amb menys participació americana, amenaça d’arrabassar Groenlàndia a Dinamarca, redueix tropes al nostre continent, ens castiga amb aranzels i segons la seva estratègia nacional de seguretat anem a mal borràs i cal recolzar partits d’ultradreta que corregeixin el rumb. Amb aquesta mena d’amics sobren els enemics. I això passa mentre Putin envaeix i vol esbocinar Ucraïna. La conseqüència és clara: s’ha acabat la festa i els europeus hem de despertar a la realitat. Per primer cop en vuitanta anys, Europa està tota sola davant el perill. La solució exigeix renunciar a sobirania i integrar esforços. Si ahir ho vam fer per al comerç, avui ho hem de fer per defensar-nos amb la Unió Europea dirigint l’operació, com ja va fer amb la crisi de 2008 i durant la pandèmia. El nostre problema més greu consisteix a continuar considerant la defensa un assumpte nacional quan ha de ser comunitari, perquè 29 exèrcits nans no en fan un de gran.
Els europeus demanem ajuda als americans per defensar Ucraïna de Rússia i això vol dir que 450 milions d’habitants (els europeus) demanem socors a 330 milions (els nord-americans) per defensar-nos de 130 milions (els russos), amb la conya que el nostre PIB és vuit vegades més gran que el rus i que les nostres infraestructures i sanitat volen alliçonar les que "disfruten" els nord-americans, que amb raó han dit que ja n’hi ha prou. Tenen raó quan gastem poc en defensa. L’OTAN costa 3.250 dòlars a l’any a cada nord-americà, 1.450 a cada europeu com a mitjana, i 400 a cada espanyol. Per més que digui el senyor Pedro Sánchez que dedicant-hi el 2,1% del PIB complim, la realitat és que contribuïm avui molt menys que els altres europeus a la nostra defensa col·lectiva. I això té un preu, si mai som nosaltres els que necessitem l’ajut dels altres, com ara la necessiten els veïns de Rússia. Avui el perill ronda per aquelles latituds, però demà es pot acostar al sud mediterrani.
Notícies relacionadesComprenc que el Govern tingui problemes per augmentar la despesa de defensa perquè no té pressuposat des de fa tres anys, malgrat l’obligació constitucional de presentar-lo anualment, i també comprenc que està avalat per partits d’esquerra, nacionalistes i populistes, que s’estimen més gastar els diners disponibles en educació, sanitat, pensions o infraestructures... i si és possible en la seva pròpia comunitat autònoma. Els comprenc. A mi tampoc em ve de gust, però el que ells plantegen és un fals dilema, perquè sense seguretat no hi ha Estat de benestar, ni educació, ni sanitat ni pensions... i, si molt convé, tampoc comunitat autònoma. La seguretat és prèvia a tot plegat. No es tracta més de gastar més, –però també–; el que necessitem és gastar més bé i el govern ho sap i hauria d’explicar-ho amb claredat als ciutadans, perquè governar no és seguir les enquestes sinó afrontar les realitats.
En l’última cimera de l’OTAN, el senyor Pedro Sánchez va signar amb tots els altres socis dedicar el 5% del PIB a defensa, però se’n va diferenciar per muntar el numeret de dir que aquesta signatura no li incumbia, i això va cridar l’atenció de Donald Trump, que d’aleshores ençà ho recorda amb regularitat. No necessitava fer-ho perquè, tot i que és cert que aquesta xifra del 5% és una barbaritat que ni tan sols Washington compleix, tampoc la compliran alguns altres membres de l’Organització que van callar pensant que d’aquí a deu anys tots calbs i que així tenien tranquil en Donald, mentre que Sánchez va gallejar per agradar als seus socis d’investidura, que són pacifistes ignorants en un món de taurons, són antiamericans, i són contraris a tot el que soni a militar. ¡A la meva terra, Palma, van voler treure els carrers dedicats als almiralls Churruca, Gravina i Cervera, perquè això de ser almiralls els sonava a franquista! I així ens va.
