Un got aterra a Gran Canària

Fins a quatre carrils per direcció pot arribar a tenir l’autovia GC-1, que recorre l’illa del sud al nord-est. Són 80 quilòmetres que uneixen la platja de Mogán amb Las Palmas. En aquest eix, que voreja l’oceà Atlàntic, viu un 80% de la població de l’illa, 876.500 persones, 100.000 més que fa 20 anys. A aquests números cal afegir els 15,8 milions de viatges que el 2025 es van registrar a l’aeroport, el sisè d’Espanya.

Des de dos quarts de set del matí –no hi ha res com anar a córrer per comprovar-ho– fins a ben entrada la tarda, el trajecte principal que va de l’aeroport al centre de la ciutat és un moviment constant de vehicles, majoritàriament amb un sol passatger, que inunden la via. Si no fos per la brisa marina, seria irrespirable. Paradoxal que al costat d’un dels centres històrics més bonics d’Espanya –Vegueta– es generi aquesta densitat de circulació. Ni tan sols hi ha un carril destinat per a les guaguas i els taxis.

Buscar una solució al problema ve de lluny. I per raons polítiques i econòmiques mai ha prosperat. L’últim intent es va produir el setembre de l’any passat, amb la firma d’un protocol –llegeixi’s estudi d’opcions variades– del Ministeri de Transports per "proporcionar solucions de mobilitat pública accessibles i assequibles per a la ciutadania, incidint en la mobilitat quotidiana i la mobilitat inclusiva". Un bla-bla-bla en què es demana coordinació d’administracions, estudis, informes tècnics per buscar solucions. A aquest macroprojecte, amb una inversió potencial de 2.000 milions, se li uneix una Metroguagua urbana que afectaria només la capital.

Notícies relacionades

El Parlament i el carrer

Adif, un forat negre en Transports

Recórrer Espanya té aquestes coses. Acabes aprenent i reconeixent les necessitats de cada territori. Sobretot, en infraestructures, el primer que un forà percep. El mateix serveix per sorprendre’s al veure com de mal comunicada que està Extremadura, la vergonya històrica que encara no hi hagi un tren ràpid per unir l’eix Mediterrani o les continuades incidències, de vegades tràgiques, de Rodalies a Catalunya. En els dubtes sobre el manteniment de la línia d’alta velocitat que hem descobert després de l’accident d’Adamuz, no fa falta incidir.

Espero que Gran Canària defineixi i executi un projecte ferroviari que necessita amb candeletes, que estigui ben finançat i que pugui ser rendible. Serà una gran notícia per als seus ciutadans i per als milions de persones que visiten l’illa cada any. No són únicament projectes locals, són també nacionals i europeus.