Art, cultura i negoci europeus

Tot el suport de forma absoluta a la vaga de galeristes. Per dos motius: un en l’àmbit legal i l’altre fiscal. D’entrada aquest sector està regulat com a luxe. Aquí rau l’errada de base. Al considerar-se un luxe se’ls està cobrant un 21% d’IVA.

¿Com és possible que l’art i la cultura es considerin un luxe? Les galeries ofereixen un servei completament gratuït a la ciutadania: portes obertes sempre a qualsevol persona que hi entri. La cultura el que està fent especialment és construir un pilar fonamental pel desenvolupament humà, impactant directament en el benestar, millorant la salut mental i emocional, tan necessàries avui en dia, generant moments de reflexió i felicitat, sent una eina poderosa per l’educació, la sensibilització, el diàleg intercultural i el desenvolupament de competències socioemocionals. Ha d’arribar a totes les persones: no deixem ningú enrere.

Hem de ser competitius i l’equitat econòmica legal fiscal brilla per absència. Formem part d’Europa, on els diversos països de la Unió tenen clar que art i cultura, englobant les galeries, no són cap luxe. Per tant l’impost és d’entre el 3% i el 7%.

Davant les xifres aplicades a venda i negoci comparant amb els seus competidors internacionals, que els nostres galeristes estiguin fent aquesta reivindicació que porta tot un històric al darrere és de llei.

¿Per què? Perquè en el moment que ells venen i més quan estan venent en fires internacionals el que passa és que el consumidor final, que aquest sí que és qui paga, no com quan anem a una galeria, si un ven amb un 3% i el d’aquí amb un 21%, lògicament comprarà a qui li cobra el preu més baix. I queden els de casa nostra fora de preu de mercat.

Pel que fa a les vendes es tracta d’un mercat no lineal. Negoci de risc al no existir un degoteig de venda mensual amb les consegüents entrades econòmiques que se’n deriven ni previsió tancada ni segura trimestral o anual. Cosa que obliga el galerista a ser brillant en la distribució de l’entrada econòmica generada per una venda per cobrir les despeses generades anuals i guanyar-se la vida.

És un negoci imprevisible. Més enllà de la celebració de fires professionals amb compradors experts on els nostres galeristes perden pistonada competitiva amb l’imposició de l’IVA respecte als de fora l’Estat espanyol.

Aquest canvi fiscal ha de ser ja. La reivindicació s’ha demanat des de fa molt de temps sense cap fruit. Ha arribat el moment d’una vaga de mans abaixades, de dir que no només no treballarem, sinó que ni tan sols cedirem les obres, a veure si obrim els ulls. Perquè les obres dels galeristes són cedides a museus i empreses sense cost.

Notícies relacionades

EUA, la jugada que Ana Botín va veure venir

En el bàndol de David Uclés

Parlem de cultura. En altres àmbits, teatre, cinema, música també, van haver de lluitar i es van abaixar els impostos.

Per coherència, justícia social, equitat i democràcia hem d’anar tots amb les mateixes regles. I formant part de la Unió Europea anem regits pels mateixos drets. Apliquin-los, si us plau.