Sánchez i Feijóo pugnen per Catalunya

L’objectiu indissimulat de Sánchez és arribar amb opcions a les pròximes generals. Per això és aventurat afirmar que, al pactar un nou finançament autonòmic amb ERC a l’esquena de la resta de comunitats, hagi sacrificat les poques opcions de Montero, Alegría o Martínez a Andalusia, Aragó i Castella i Lleó únicament per facilitar que Illa tingui pressupostos i governi amb comoditat. Sánchez ha fet una cosa més en línia amb la seva personalitat: moure les fitxes pensant a conservar el suport de Catalunya davant la futura batalla de les generals.

L’explicació es troba en l’aritmètica electoral del 2023. El PP va ser la primera força amb 137 escons davant 121 del PSOE: un avantatge de només 16 diputats que, a la fi, va resultar insuficient per a Feijóo perquè l’excel·lent resultat del PSOE a Catalunya –on, gràcies al PSC, va obtenir un diferencial de 13 escons– va permetre a Sánchez sumar amb l’esquerra i els nacionalistes. Els bons resultats del PP a Madrid (sis escons sobre el PSOE), Andalusia (quatre) o el País Valencià (dos) van ser estèrils.

Notícies relacionades

Nacions Tolides

L’Iran, davant la seva realitat

Per això Sánchez necessita engreixar el graner de vots català i Feijóo no es queda enrere i ha posat en marxa un pla Catalunya. Per ser president, el líder del PP necessita reduir aquest diferencial que el separa del PSOE. Les estratègies de Sánchez i de Feijóo coincideixen en la rellevància de Catalunya: el primer, amb la seva política d’apaivagament després del procés i el caramel del finançament; el segon, amb les seves propostes sobre vivenda i immigració, dos dels assumptes que més preocupen als catalans.

Sánchez busca a Catalunya una nova oportunitat; Feijóo, impedir-la.