Els EUA i Espanya; Trump i Sánchez
L’any 2025 va començar amb temor. La tornada de Donald Trump a la Casa Blanca inquietava. La política convertida en espectacle. Amenaces i fanfarroneries. Tot en el mateix còctel. Cada dia, per no dir cada hora, una ocurrència. D’institucionalitzar la guerra aranzelària a demanar l’annexió de Groenlàndia o afirmar, sense cap vergonya, ser mereixedor del premi Nobel de la pau. Un narcisisme extravagant, en què l’amoralitat s’ha constituït en una manera d’actuar i en què prevalen les ànsies de controlar tot el que es mou al voltant de la seva òrbita. Des dels pactes amb les grans empreses tecnològiques fins a la intervenció del poder judicial o les pressions sobre la Reserva Federal, el banc central que aplica la política monetària. Trump ja ha començat, també, a demanar reescriure la història del seu país i dels seus antecessors.
I, no obstant, l’economia dels Estats Units va camí de tancar l’any amb un creixement del 4% i els mercats financers baten rècords històrics gairebé diàriament impulsats per les grans empreses tecnològiques. Les expectatives d’inversions multimilionàries en intel·ligència artificial han obert un escenari inèdit que ha generat valoracions històriques. El sector bancari viu una nova època daurada gràcies a la demanda de finançament per part de negocis molt diversos, afavorits pel baix cost del deute, i emparat per l’estabilitat dels tipus d’interès.
Notícies relacionadesA Espanya hi ha un Govern que no pot presentar pressuposats un any més, controlat per un partit polític la governança del qual ha sigut una calamitat. Pomes podrides, una rere l’altra, que van sorgint al voltant del seu nucli. Al líder, assetjat per totes bandes, ja se li han acabat els arguments. Ni tan sols s’adona que la seva obsessió per continuar llançant subvencions –com si els diners fossin gratis– per augmentar la despesa pública a la babalà és suficient. El seu votant tradicional no només desisteix de votar-lo i es queda a casa: ja n’hi ha que voten Vox. L’eix tradicional dreta-esquerra ha mort, tal com va passar a França i Itàlia molt abans. La procedència social , el lloc de treball i el nivell d’ingressos ja no defineixen el vot com en el passat.
Tampoc defineixen el vot els grans números macroeconòmics ni financers. Si no, les fortunes espanyoles i els que han vist revaloritzar el seu patrimoni el 2025 estarien abraçant-se amb Pedro Sánchez. Com als EUA, les grans empreses guanyen més diners que mai, l’índex Ibex 35 de la borsa tancarà l’any amb guanys d’un 50% , el millor exercici des que es va instaurar el 1992. L’economia creixerà al voltant del 3% el 2025 i les expectatives són millors per a l’any vinent. Com és d’esperar, són els responsables de les comunitats autònomes –majoritàriament governades pel PP– els que es pengen les medalles de l’èxit econòmic espanyol, argumentant el tan gastat "malgrat", per referir-se a la Moncloa. Arguments per a tothom. Feliç 2026.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
