Feijóo no segueix Trump
Des que Alberto Núñez-Feijóo és cap de l’oposició són escasses i insulses les seves opinions sobre Donald Trump. Com si no fos el president de la primera potència del món. Són de la mena "no et pots avenir més amb Maduro que amb Trump", i l’única rellevant és la que sosté que ell no l’insulta ni n’és còmplice, per deixar oberta la infinita gamma de possibilitats que hi ha entre una cosa i l’altra. Sorprèn tant silenci quan Trump, si té una virtut, és la de la franquesa. Tant com garla cada dia, n’hi ha per aplaudir-lo o per engegar-lo, segons les preferències de cadascú. ¿Com és possible no dir res d’algú que tracta del que és diví i humà, que ha publicat més de 57.000 tuits des que fa servir les xarxes socials i que ha transformat el Despatx Oval de la Casa Blanca i l’Air Force One en platós de televisió?
Pot ser que Feijóo no tingui temps de mirar X quan es lleva. Per ell farà, perquè sempre hi ha alguna ocurrència, o algun insult, de l’home que hauria de ser el nostre principal aliat, segons els manuals. Entendria que això passés si Trump només parlés dels somalis, de les barcasses enfonsades, dels congressistes demòcrates que no mereixen continuar vivint, o dels seus somnis humits a Gaza. Minúcies, en què no paga la pena perdre ni un minut. L’inquilí de la Casa Blanca, però, parla també sobre Europa. Últimament ens amenaça cada dia a la seva xarxa social. No perquè tinguem Pedro Sánchez de president, sinó perquè som europeus. ¿S’ha assabentat Feijóo de la seva decisió de fer servir els Patriotes per destruir la UE? Com es pot estar callat, tenint en compte que els Patriotes són un grup polític del Parlament Europeu presidit per Santiago Abascal. És a dir, la força amb què haurà de comptar Feijóo, tant sí com no, per arribar a la Moncloa.
Quan Sánchez va pactar amb Podem, resulta que ho feia amb el diable. Quan va necessitar els vots dels independentistes, tractava amb els enterramorts d’Espanya. ¿Què direm quan Feijóo governi amb els paladins de la demolició de la Unió Europea? Així estan les coses. Algú pot pensar que ja hi tornem a ser, amb allò "que ve el llop", l’últim cartutx que li queda a Sánchez. Oblidem-nos de Pedro Sánchez, que prou embolic té a casa, i tornem al Despatx Oval. Enlloc del món es malparla tant d’Europa. Ni al Kremlin. ¿Sobreescalfament de Donald, que, últimament, no està gaire fi? No. Nova estratègia nacional de seguretat dels Estats Units. Pensament màgic dels ideòlegs del MAGA, el moviment que encarna aquesta barreja perversa de l’Amèrica desposseïda amb la dels homes blancs més rics i guillats que hi hagi hagut mai. Europa ha lamentat l’afront amb la boca petita. La del president del Consell, António Costa. Vigilada de prop per Manfred Weber, Ursula von der Leyen calla. "Són febles i no saben què han de fer", s’ha permès deixar anar Donald Trump per rematar la feina. Feijóo no diu res. No segueix Trump.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
