No hem après res
Un programa de televisió que va tenir molt èxit fa uns anys, i que va generar versions en diferents països, es produïa en un aeroport internacional. Els agents de duanes controlaven l’accés de passatgers al recinte, i mentre inspeccionaven els equipatges anaven apareixent històries variades, curiositats, drames i comèdies. Els viatgers sempre apareixien sorpresos pels registres i interrogatoris, tot i que alguns només ho simulaven, si eren delinqüents. Les drogues i les armes fa temps que van deixar de ser els únics objectes perillosos en les tasques de blindatge de les fronteres. Des d’aerosols fins a bateries de recàrrega de telèfons mòbils poden ser un problema, el desplaçament d’espècies vegetals o animals potencialment pot provocar una plaga o una epidèmia. En aeroports com el de Sydney no són estranys els escorcolls de maletes i les preguntes sobre les soles del calçat. ¿Has estat fa menys de sis mesos en el camp, a prop d’alguna granja? ¿Poden confiscar-te les botes de muntanya?
Fa dècades que aquests controls fronterers són operatius, i l’alerta sanitària actual generada per un brot de pesta porcina a Collserola ha portat a la meva memòria la sèrie documental amb el control conscienciós del calçat. Si divendres s’havia anunciat ja la troballa de senglars morts, i es prohibia l’accés al parc natural de Barcelona, el cap de setmana els controls en els accessos eren esquivats repetidament per nombroses persones, que o es feien els despistats o realment són eixelebrats. El canvi de plans d’última hora per a un cap de setmana d’oci no semblava estar contemplat en el seu calendari vital, ni que un agent forestal l’hi comuniqués. Fins i tot hi va haver alguna carrera per eludir la vigilància dels accessos.
Notícies relacionadesEl comportament d’alguns d’aquests pixapins incívics emula el d’aquells que en plena pandèmia i amb ordre de confinament i tocs de queda, eludien la norma de manera habitual per sortir a córrer, o socialitzar, quan la distància de seguretat era essencial per evitar la propagació del virus.
El virus de la pesta porcina va arribar a l’estómac dels senglars morts probablement a partir d’un embotit contaminat, i ara pot estendre’s amb facilitat només que una sola de calçat entri en contacte amb restes d’excrements o pèl de l’animal infectat, i també amb fang a l’herba a prop de les granges. De la sola d’una sabata a la roda d’una bicicleta o un cotxe, el virus pot seguir el seu recorregut fins a contagiar un altre porc o senglar i així seguir la cadena de propagació que ja sabem el que implica: no està en risc la salut humana, però sí l’economia d’un sector agrari important, tot el seu entorn i les famílies que en viuen. Catalunya arrisca fins a mil milions d’euros per la crisi oberta pel brot de pesta porcina, l’impacte en les exportacions internacionals i les explotacions porcines és enorme i encara estem a temps d’evitar una propagació desastrosa si tots i cadascun de nosaltres actuem amb la diligència necessària. Tot i que coneixent l’experiència d’aquest cap de setmana, em temo que no hem après res.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
