‘Guerra fake’ a Veneçuela

La sort de Veneçuela –o quin serà el desenllaç d’aquest descomunal desplegament– és objecte d’un debat intern entre, segons s’ha sabut, dos bàndols dins de l’Administració Trump que es disputen el copyright o padrinatge del que ja s’ha batejat com la doctrina Donroe, és a dir, l’actualització de la doctrina Monroe que va enunciar el 1823 el president James Monroe. Aquella segons la qual la hipotètica intervenció de potències estrangeres a l’hemisferi occidental era un acte hostil contra Amèrica entesa com els EUA. Amèrica Llatina passava a ser el seu "pati del darrere".

El secretari d’Estat i conseller de Seguretat Nacional interí, Marco Rubio, és el líder del "canvi de règim", això és, de provocar un cop d’Estat, destituir Nicolás Maduro i donar suport a un govern provisional de Corina Machado, que ha fet ofrena del premi Nobel de la pau 2024 precisament a Trump, al qual ha sol·licitat en diverses ocasions la intervenció nord-americana per enderrocar el president Maduro. Un altre sector de l’Administració Trump s’oposa a aquesta deriva, pels alts costos que podria provocar a Veneçuela i una previsible convulsió a Amèrica Llatina.

L’actualització de la doctrina Monroe consisteix en l’anomenada Donroe, que substitueix les velles potències europees que es pretenia mantenir a ratlla al segle XIX, per la Xina, la presència de la qual a Veneçuela, i a diversos països del pati del darrere, ha omplert el buit que anat deixant la prolongada decadència del poder dels EUA a la regió. Un poder que Trump vol recuperar, segons ha quedat acreditat amb el seu suport in extremis per salvar –amb èxit– el president Milei davant unes eleccions legislatives amenaçadores l’octubre passat, a través del suport financer de 20.000 milions de dòlars, suport condicionat estrictament al triomf mileista.

Drôle de guerre, phoney war. Així van anomenar francesos i anglesos, respectivament, el període de la Segona Guerra Mundial, des del setembre de 1939 fins al maig de 1940. La broma de guerra –avui seria guerra fake– reflectia l’escassa activitat bèl·lica al front occidental durant els esmentats nou mesos. Ara, en el cas de Veneçuela, Trump comptabilitza en tres mesos, setembre-primers de desembre, 83 persones mortes com a resultat dels atacs amb míssils de la Navy nord-americana al Carib i al Pacífic, sense que els EUA ofereixin ni als ciutadans del seu país ni a la resta del món proves que aquests morts siguin narcotraficants que pretenien fer contraban amb droga amb destí a Amèrica.

No són les drogues

Tanta preocupació per les drogues que arriben a territori nord-americà no es compagina bé amb l’anunci de Trump divendres passat, 28 de novembre, segons el qual concedirà l’"indult total i complet" a l’expresident d’Hondures, Juan Orlando Hernández, que va ser declarat culpable en un tribunal de Nova York d’importar cocaïna als EUA.

Dissabte passat, 29 de novembre, Trump va anunciar el tancament de l’espai aeri veneçolà, una mesura contrària al dret sobirà de la nació caribenya. Immediatament després es va filtrar que Trump i Maduro havien mantingut fa unes setmanes una conversa per telèfon. Trump va confirmar aquesta informació, tot i que va dir que no havia sigut ni bona ni dolenta. També va dir que de l’anunciat –per ell mateix a la seva xarxa social pròpia– tancament de l’espai aeri no s’havia de deduir un imminent atac a Veneçuela.

Notícies relacionades

¿Doctores o mosqueteres?

Aturar la pesta porcina

La presència del capital xinès a Veneçuela és una de les raons de l’assetjament de Trump al govern veneçolà.

Però n’hi ha una altra de no menys rellevant i és que, segons l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA), es tracta de la potència energètica amb la reserva de petroli més gran del món, per sobre de l’Aràbia Saudita.