El progrésté nom: Can Roca
Dilluns vam consagrar com a Catalana de l’Any Montserrat Fontané, fundadora de Can Roca i mare dels germans Roca. El reconeixement és molt més que un homenatge individual: és un acte de reparació cap a una generació de dones que, durant dècades, van sostenir les seves famílies. Ho van fer de manera silenciosa i des de cuines que també eren els seus llocs de treball, on no hi havia glamur sinó dedicació. Allà organitzaven la supervivència diària de les seves famílies, gestionaven l’economia domèstica i transmetien el valor de les cures.
Fontané encarna aquesta realitat a la perfecció. Des d’una casa de menjars, situada en un barri humil de Girona, va ensenyar als seus fills que la cuina és disciplina, rigor, sensibilitat i respecte pel producte, però també pels que s’asseuen a la taula. Va cuinar per cuidar i va cuinar per viure. Sense èpica ni discursos destinats a cridar l’atenció. Així va sembrar el germen d’El Celler, un dels millors restaurants del món. Jordi Roca, el menor dels germans, ho va resumir dilluns amb una abraçada a la seva mare que ens va fer plorar. "Un ha de fer el que veu, i nosaltres ho hem vist tota la vida", va dir. El que ella va aconseguir demostra que els grans projectes poden començar en llocs humils, de la mà de dones que treballen de forma callada.
Notícies relacionadesVeig part d’aquest mateix patró en la meva mare, la Matilde, set anys més jove que Fontané. No va emprendre un negoci ni va tenir un restaurant –tot i que si l’haugés tingut hauria sigut un èxit–, però segueix sent l’eix de la nostra vida: la que ens alimenta, ens organitza, ens cuida i ens sosté. El 2023, vaig menjar amb ella i amb el meu pare a Can Roca de tota la vida. Allà, a la casa de la nostra Catalana de l’Any, vaig notar que totes dues compartien molt: autoritat serena, treball, constància, fermesa i capacitat per ser la nostra columna vertebral sense necessitat ni ganes d’aplaudiments.
El premi a Fontané és, en realitat, una oda a les mares sense les quals no s’explica qui som ni com hem arribat fins aquí. El progrés porta el seu nom.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
