Tot per al Rei però sense el Rei

Notícies relacionades

El masclisme no es renova mai

Un guardó multiplicat

En la democràcia absolutista acabada d’estrenar, es prodiguen els mateixos discursos lacrimògens i vergonyosos a la monarquia, però ara venen acompanyats de l’expulsió de la figura única i principal. Aquest desterrament no ha sigut decidit per una població aliena al ritual i cada vegada més allunyada de les institucions, sinó que va a càrrec dels mateixos organitzadors. No volen mostrar-se amb qui afirmen que va acabar amb la dictadura. La cerimònia en honor del vetat s’engalana amb una rifa de Toisons d’Or, acollits amb discursos memorables. Herrero de Miñón atribueix al Rei expulsat de l’acte ¡i a la reina Sofia! les virtuts de la restauració democràtica, relegant les suposades eleccions populars a un paper anecdòtic tot i que "vivificador". El renovat Felipe González antisocialista només està preocupat en consignar que el collarí "no és un títol nobiliari", com si a algú li importés la diferència. A continuació, enalteix també Sofia, reina consort que només juga el paper subordinat al seu matrimoni amb l’innominable cap de l’Estat.

En aquest "tot per al Rei però sense el Rei i amb la Reina", el mèrit de la Senyora Sofia consistiria a haver suportat el comportament intolerable del marit que la va trair. Joan Carles I es va proposar instaurar la democràcia, garantir la continuïtat monàrquica, conquerir a un màxim de dones i enriquir-se, no necessàriament en aquest ordre. A empentes i rodolons pot parlar-se de quatre objectius complerts, a falta de saber si l’odi actual a qui només és presumpte innocent es deu al descobriment col·lectiu que els reis no són els pares.