Tensió creixent al mar Carib

Només el Gerald Ford, el portaavions més gran del món amb 75 avions i 5.000 soldats, costa vuit milions de dòlars diaris i sembla més necessari en altres punts calents del globus. Això sense comptar que Veneçuela no produeix el fentanil que tantes morts causa als EUA, que arriba des de Mèxic i Colòmbia. No des de Veneçuela. Si una cosa positiva té el desplegament militar nord-americà és que ha frenat la invasió de Guyana que Veneçuela preparava. Amb l’ajuda d’Exxon i Chevron, Guyana produeix 900.000 barrils diaris de petroli i està a punt de sobrepassar la mateixa Veneçuela.

Canvi de règim

Donald Trump respon amb evasives quan li pregunten sobre les seves intencions i això alimenta les especulacions que prepara accions encobertes i puntuals dins Veneçuela, a càrrec de la CIA o de les mateixes Forces Armades, per atacar centres de producció de drogues o instal·lacions militars. El que no sembla probable és una invasió militar a l’estil de Granada o Panamà perquè Veneçuela és un país molt gran i el règim ha armat milícies populars que en una guerra de guerrilles serien un autèntic maldecap per a qualsevol força invasora o ocupant. Potser el que Trump vol és un canvi de règim, fer fora Nicolás Maduro del palau de Miraflores, i el desplegament de la flota pretendria animar els militars bolivarians a fer un cop d’Estat per assegurar-se de mantenir en el futur els privilegis de què ara disfruten. I tot i que hi ha rumors que en algunes casernes es comença a parlar de buscar una sortida pactada, la realitat és que els militars semblen continuar fidels a Maduro perquè estan controlats pels serveis d’intel·ligència cubans, que tenen molt a perdre si el règim cau perquè els seus enviaments de petroli representen el 8% del PIB cubà. Sense aquest petroli la situació econòmica de l’illa passaria de pèssima a desesperada.

Sembla haver-hi tres línies de pensament als EUA sobre el camí que s’ha de seguir: Marco Rubio, secretari d’Estat, partidari de la línia més dura, no vol donar ni aigua a Nicolás Maduro i advoca per un canvi de règim.

Notícies relacionades

De ‘res a la tele’ a ‘res a la tele’

50 anys de monarquia

Washington sembla voler convertir el problema polític en un d’ordre públic i ofereix 50 milions de dòlars per informació que condueixi a la captura de Maduro com a narcotraficant, amb l’esperança que fugi del país per no acabar amb els seus ossos en una presó nord-americana. Rubio també vol designar el càrtel de Los Soles com una organització terrorista. Richard Grenell, enviat especial de Trump per a Veneçuela, defensa una assenyada però desacreditada línia intermèdia de diàleg entre el Govern i l’oposició que ara dirigeix María Corina Machado, recipiendària del premi Nobel de la pau que el mateix Trump ambicionava, per aconseguir una transició política negociada i pacífica… a la qual Nicolás Maduro sempre s’ha negat.

La tercera és la de Chevron, la petrolera nord-americana que té pous a Veneçuela, que refina als EUA els crus més pesants que no troben cap altra sortida, i que no sembla preocupar-se gaire per la sort dels veneçolans mentre pugui seguir amb els seus negocis que ajuden a mantenir viu el règim. La seva presència sobre el terreny casa malament amb una eventual operació militar. Del que no hi ha cap mena de dubte és que Trump està dedicant més atenció a Amèrica Llatina que els seus predecessors i Veneçuela pot ser només el primer pas. No sé si és bo o dolent perquè ens queixem quan la desatén i ens preocupem quan hi fixa la seva atenció i reclama novament la vigència de la doctrina Monroe.