Homenatge a Pepo Sol
Aniversari dels JJOO de Barcelona 92 /
Dimecres vinent s’inaugurarà a l’Espai Ha.aH del carrer de Sant Pere més Alt de Barcelona una exposició homenatge a Pepo Sol, una figura ineludible si pensem en la Barcelona creativa dels anys 80 i 90. Pepo Sol va ser publicista de professió però sobretot va ser un promotor d’idees excepcional per a la Barcelona del seu temps. Hi ha persones que tenen la inusual virtut de promoure idees, impulsar iniciatives i reunir voluntats entorn d’un propòsit comú. No es tracta només de carisma, tot i que sol acompanyar-les; és, sobretot, una barreja de visió, sensibilitat i determinació. Són individus que veuen possibilitats on d’altres només perceben obstacles, i que amb paciència i convicció aconsegueixen contagiar el seu entusiasme. Pepo va ser una d’elles. Gràcies a la seva capacitat de teixir aliances i sumar talents, convertia una idea que podia semblar aïllada en un projecte tangible i innovador.
Jo vaig tenir la sort de conèixer-lo i tractar-lo, tant en l’àmbit professional com personal, a començaments dels 90, un temps en què amb els seus socis Quique i Toni Camín es va dedicar a la producció executiva de projectes publicitaris, i un, el més gran de tots, la producció de l’organització de les cerimònies d’inauguració i clausura dels Jocs Olímpics d’aquella Barcelona efervescent del 1992. Gràcies a l’aguda visió de Pepo de formar un equip creatiu espectacular van néixer aquelles inoblidables cerimònies que van ser reiteradament imitades en les successives edicions dels Jocs. Pepo era modernitat, sensibilitat i carisma. El seu olfacte de productor el va portar a coproduir la que seria la millor pel·lícula de Bigas Luna, Jamón Jamón, que va ser un èxit i un film icònic del cinema espanyol.
En un món que sovint es fragmenta, persones com Pepo representen un impuls imprescindible: el de la unió, la col·laboració i el compromís col·lectiu. La seva presència no només facilitava que les coses passessin, sinó que aconseguia que passessin de millor manera. Sens dubte, amb aquesta expo es fa justícia a una figura que va ser vital d’aquella Barcelona arrauxada que, de vegades, ho confesso, trobo a faltar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
