Una oportunitat per a Gaza

No hi ha dubte que, a falta d’una de millor i viable, la fórmula aprovada obre una porta a l’esperança, estableix una tutela internacional sobre el procés a través d’un Comitè de la Pau, presidit per Trump, que incorporarà els líders internacionals de més pes –almenys, aquesta és la idea–, i permet que sigui una Administració tecnòcrata palestina la que s’ocupi de la reconstrucció de la Franja. Però és així mateix indubtable que la resolució té un potencial divisiu tant en el camp palestí, concretat en la posició de Hamàs, com en l’israelià, on el sionisme confessional interpreta el que s’ha acordat com una claudicació. Per no parlar de la divisió a les files del Partit Republicà, on cada vegada són més les veus que reclamen a Trump una dedicació més gran a la política interior, amb les enquestes a la baixa i les preocupacions a l’alça pel curs de l’economia.

La disposició d’un grup de països àrabs a ser part essencial de la força internacional que ha de controlar la seguretat de les fronteres, la distribució d’ajuda humanitària i l’ensinistrament d’una policia palestina de nou encuny contenen elements d’estabilització de la crisi. En canvi, la negativa de l’Aràbia Saudita d’incorporar-se als Acords d’Abraham si no es garanteix la fundació d’un Estat palestí obre no poques incògnites perquè, a la pràctica, manté a la primera economia del món àrab al marge de la normalització de relacions amb Israel . Així cobra especial rellevància saber en què es tradueix el pas per la Casa Blanca de Mohammed bin Salman, hereu de la corona saudita, tan desitjós de tenir una relació financera normalitzada amb Israel com lligat al compromís de la solució dels dos Estats.

En última instància, la resolució és un punt de partida que, vista l’abstenció de Rússia i la Xina, és l’únic instrument per abandonar la lògica de la guerra. I tot i que les dificultats són enormes i els interessos enfrontats justifiquen tota classe de temors, no s’entreveu en l’horitzó cap alternativa exempta de les reserves que ara es donen, fora d’això inevitables. És cert que l’incompliment de les resolucions de l’ONU forma part de la història del conflicte, però mai abans la tragèdia palestina havia tingut la difusió i l’impacte de la de Gaza.