Encarant l’Alzheimer

Fa més de trenta anys que convisc amb persones d’una mateixa família successivament devastades per aquesta malaltia. En cap cas en presumeixo, ja que la meva experiència no és exemplar en absolut. Però en tinc prou i de sobres per apel·lar a l’optimisme, per contrarestar l’angoixa dels pessimistes que se’ns oposen objectant que l’únic que hem aconseguit des de 1907, quan un jove psiquiatre, Alois Alzheimer, va publicar el seu descobriment de la neuropatologia, ha sigut prolongar la seva durada, de set o vuit anys a dotze, quinze o fins a vint. El resultat, afegeixen, és que el pacient acaba amb demència; el cuidador, embogit, i la família, empobrida.

No, els pacients no només viuen més temps sinó també millor, o, sens dubte, menys malament. I els cuidadors anem veient com el costós camí de la declaració de la condició de dependència dels malalts es va escurçant i cada vegada és més transitable. Els tràmits estan regulats per una llei del 2006, modificada per una del 2024; els interessats poden acudir als Serveis Socials de l’Ajuntament de Barcelona, al Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, o, més pràcticament, a una bona gestoria. Certament, les ajudes no són encara suficients, però són millor que res. I tot i que tampoc s’obtenen immediatament, quan es concedeixen, ho fan retroactivament en l’inici de l’any de la declaració de dependència.

En tot cas, els optimistes hem d’assentar-nos sobre la duresa de la realitat: ja he escrit que, per ara, no hi ha manera de prevenir la malaltia de l’Alzheimer, no té cura. Les proteïnes beta amiloide s’acumulen entorn de les nostres neurones i les proteïnes Tau, dins d’aquestes. Segueixen la inflamació i atròfia del teixit cerebral, fàcilment observables: el cervell del pacient literalment s’encongeix. Després hi ha factors de l’Alzheimer que no són modificables, com la genètica i l’edat.

Però l’Alzheimer és una malaltia, no és una condició de la vellesa; gairebé la meitat dels factors que la provoquen són modificables: podem combatre l’estrès, fer exercici físic moderat, seguir una dieta saludable, rica en verdura, peix o liti (també avorrida: poc alcohol) i, sobretot, haurem de combatre l’insomni, ja que les nostres neurones es refan amb el son profund. Igualment, l’activitat social, a més de la física, i el control cardiovascular ajuden molt. Combatin la soledat i moguin-se.

La detecció primerenca dels factors modificables de la malaltia és crucial, ja que l’augment dels nivells d’acumulació de proteïna beta amiloide es pot identificar fins i tot dues dècades abans dels primers símptomes, com la pèrdua de memòria episòdica o semàntica. I així passa amb altres biomarcadors de la neurodegeneració, com el decreixement del metabolisme de la glucosa, nutrient just del nostre cervell. Els remeis aprovats per les agències nord-americana (sempre primer) i europea (després) del medicament, freqüentment amb anades i vingudes, com el Lecanemab, el Donanemab o l’Aducanumab (discontinuat el 2024) redueixen el declivi de la memòria i del pensament, però no el detenen. Però el camí està traçat i s’escurçarà: la història de la ciència mostra com objectius que avui es plantegen a quinze anys vista, d’aquí a cinc anys estaran a menys de deu.

Notícies relacionades

Ser optimista no és fàcil

Les joies i la caca

Per a les persones interessades en saber-ne més, hi ha molt bons treballs, com l’Estudi Alfa, el consorci internacional WW-Fingers o les estadístiques publicades l’any 2025 Alzheimer’s disease facts and figures.

La malaltia de l’Alzheimer és devastadora, però la superarem, com va passar amb la verola, la sífilis, la grip, la tuberculosi, la poliomielitis i la sida. Cada dia n’estem més a prop.