El món està trencat

Europa Press/Contacto/Molly Riley/White House

Hi ha gent que té més diners que neurones. Com en tot, també en això és difícil trobar l’equilibri. Quan el desajust es generalitza, es produeixen en la vida col·lectiva desgràcies que són un reflex de la suma de les dissorts individuals. Volem dir que la riquesa està mal repartida, vaja. Hi ha una paraula que m’agrada: homeòstasi. És el conjunt de processos pel qual un organisme conserva relativament estables les seves condicions internes malgrat els canvis de l’exterior. El cos humà, per exemple, manté la seva temperatura entorn dels 36 o 37 graus amb independència del fred o la calor que faci fora. I el nivell de sucre en sang es regula gràcies a la insulina. Quan un valor es desvia, l’organisme activa respostes per tornar-lo al rang adequat. Parlem, en fi, d’un equilibri dinàmic. Em sembla admirable aquesta complicitat existent, no ho sé, entre el pàncrees i el fetge o entre aquests i el sistema circulatori o respiratori, per referir-nos només a tres o quatre enginys corporals. El cas és que tant vostès com jo, estimats lectors (i lectores, és clar, puto genèric disfuncional), ens estem comunicant ara mateix gràcies al fet que les nostres constants es mantenen miraculosament invariables.

Atès que la societat és un cos, em pregunto si ha sigut capaç de mantenir aquests contrapesos indispensables i em responc que no: per això hi ha les guerres, les injustícies, les desigualtats i les catàstrofes que constitueixen l’argument principal d’aquesta disciplina que anomenem Història. O sigui, que el món sempre ha estat trencat (tot i que curiosament en marxa), i amb l’aspiració, vull suposar, de reparar-se per posar d’acord els diferents aparells que el componen. I aquí és on em pregunto si és possible l’homeòstasi del cos social abundant la gent com Elon Musk o Trump (per evitar exemples nacionals), el capital econòmic dels quals és molt superior a les seves capacitats mentals. I aquí és on em responc novament que no, que els béns de l’univers, perquè la cosa funcioni, haurien d’estar tan equitativament repartits com les neurones. Altrament, estem condemnats a sobreviure en col·lectivitats neurastèniques.

Temes:

Elon Musk Calor

Inicia sessió 0 Comentaris