Els grans no se’n van

Hi ha persones que ens marquen en la vida i ho fan gràcies als valors que exerceixen i que transmeten en la seva tasca diària. El Guillermo era un exemple d’honestedat, d’humilitat, de servei públic i ho demostrava cada dia amb una gran intel·ligència. Era abans que res una bona persona i des d’aquesta perspectiva construïa el seu lideratge cap al seu equip més pròxim i cap a la societat. Els seus valors d’humanisme cristià i de socialdemocràcia europea marcaven, sense cap ostentació, la seva visió i exercici del servei públic. Uns valors molt necessaris que, lamentablement, no abunden en aquest complex món postpandèmia en el qual estem vivint.

Vaig tenir l’honor i el privilegi de treballar intensament amb ell i amb el seu equip durant la meva etapa en el Ministeri d’Indústria. El Guillermo creia fermament que havia arribat la gran oportunitat d’industrialitzar Extremadura. Aquesta vegada no passarien les oportunitats per davant i marxarien a altres regions, com havia passat al llarg de la història. Era l’hora d’atraure indústria i revertir la història. "En el món s’estan repartint de nou les cartes i a Extremadura li toquen ara cartes molt millors que les que li van tocar fa 50 anys. De nosaltres depèn". Així ho deia públicament i privadament.

Gràcies al lideratge en energia renovable, a la disponibilitat de recursos humans i de recursos naturals i al desplegament d’una política pública àgil, senzilla i pròxima a la inversió, Extremadura tenia i té la seva gran oportunitat davant. Vam fer la feina, sense estridències, gràcies a una excel·lent tasca d’equip que ell va liderar. Aquesta també era una característica del Guillermo, era un líder que construïa equips de persones brillants i pròximes. Des de l’amabilitat i el diàleg, amb humilitat i respecte, sempre buscava sumar consensos en tots els projectes que es gestionaven. Com ell mateix deia, "la vida és això: aprendre, aprendre i aprendre". A més, cal destacar que ho feia sempre des del bon humor i el bon tarannà (com a anècdota, de vegades fins i tot parlant en català i comentant les últimes novetats del Barça).

El temps situarà en el seu just valor l’impacte dels projectes generats durant aquella etapa. El fruit d’aquell treball continuarà florint durant els pròxims anys. L’Extremadura líder en generació fotovoltaica (més de 10.000 GWh, el 24% del total nacional) i ràpida a declarar projectes d’interès estratègic va atraure projectes industrials d’avantguarda tecnològica mundial. No és una exageració fruit de l’emoció d’aquests dies, és una realitat que ja es veu en llocs com Trujillo, Navalmoral de la Mata o Badajoz. La competència amb altres localitzacions a Espanya, a Europa o fins i tot al Pròxim Orient va ser àrdua, però Extremadura va guanyar pels seus actius i per la coordinació de tots els agents socioeconòmics.

Notícies relacionades

Desgast institucional

Dues talaies

Serveixi com a excel·lent exemple la planta de Diamond Foundry a Trujillo. La planta de diamants sintètics més gran del món, amb tecnologia de frontera per a la fabricació de semiconductors i en la qual s’estan invertint 675 milions d’euros. La voluntat dels inversors nord-americans, dels seus socis espanyols i la determinació de totes les administracions va fer possible una planta que avui ja està a ple rendiment. En aquests dies de record, reivindiquem també el llegat d’impuls econòmic i industrial de Guillermo Fernández Vara.

Que el seu exemple ens guiï a aquells que vam tenir la sort d’aprendre a prop d’ell per continuar exercint i transmetent els seus valors. Sens dubte, aquest serà el millor homenatge que li podrem retre.