Res és el que sembla

Fugir de Vox per caure a la Flotilla

José Luis Roca

Els que llegeixen EL PERIÓDICO a través dels nostres canals digitals estan consumint aquests dies de manera molt intensa totes les informacions que publiquem sobre la Flotilla humanitària internacional que ha mirat de portar per mar l’ajuda humanitària a Gaza que el Govern de Netanyahu no deixa entrar per terra. Una acció simbòlica que genera molta empatia entre la majoria de la població que sentim impotència davant el que està passant sense que la comunitat internacional trobi la manera de posar-hi fi. La Flotilla és un símbol i s’hi han enrolat activistes globals d’alta credibilitat i també alguns polítics oportunistes que fan de l’activisme la seva principal plataforma per accedir a les institucions i asseure’s després a les poltrones del poder. Certament, és injust menysprear els primers pel baix gest moral dels segons.

Però, més enllà d’aquestes consideracions, posar la Flotilla al frontispici de la informació sobre el que s’esdevé a Gaza és una forma de populisme que es poden permetre els governs d’Itàlia i Espanya, però que el periodisme hauria de tractar d’evitar. I també les institucions; suspendre un ple del Parlament o un viatge del president per la detenció quan no hem fet res mentre han mort 70.000 gazians diu poc de nosaltres. La Flotilla no té, ara com ara, cap capacitat transformadora per alleujar el patiment del poble palestí, víctima simultània de Netanyahu i de Hamàs. Té una capacitat reparadora per a la mala consciència dels europeus corrents, però està sent indecentment utilitzada pels que volen guanyar vots a costa d’exhibir el seu suport simbòlic a un gest simbòlic. Tot val per, suposadament, parar Vox, però tractar-nos com idiotes potser és excessiu. Per frenar els d’Abascal no caurem en braços dels narcisistes que se sumen a la Flotilla organitzada per tantes bones persones.

Temes:

Gaza Govern El Periódico de Catalunya Vox

Inicia sessió 0 Comentaris